La meitat de les platges del Maresme guanyen sorra, mentre que l'altre meitat la perd
Foto d'arxiu.
En termes generals, dues de cada tres platges catalanes han patit regressió des del 1956 i només un 35% han guanyat terreny al mar. El Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat amplien el seu tram de costa.
El Maresme té 25 platges perdent terreny i 30 platges guanyant sorra, però la taxa de regressió per les platges que perden sorra és molt alta; mig metre per any.
Així mateix, explica que, a Catalunya, per norma general, hi ha tres condicions d'onatge que poden provocar danys a les platges: la tramuntana, les llevantades i les garbinades.
La franja de la costa catalana està molt urbanitzada
"La franja litoral de Catalunya està urbanitzada en un 59% en els primers 100 metres de platja i, si traiem el delta de l'Ebre i el cap de Creus, el percentatge augmenta fins a un 81%, i això fa que a les platges els sigui molt difícil adaptar-se de manera natural a les condicions d'onatges", explica Jordi Pinyol, tècnic en riscos geològics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Equilibri entre les platges que guanyen i perden terreny en l'última dècada
L'estudi de l'ICGC també inclou una comparativa entre el 2010 i el 2019, també amb dades preliminars. En aquest període, de les 553 platges estudiades amb resultats disponibles, 273 han patit regressió (49,4%) i, 280, acreció (50,6%).
Les xifres mostren, doncs, més equilibri, però la tendència de quines són les regions on el litoral retrocedeix és similar a la retrospectiva des del 1956. El 86,1% de platges de la Selva van anar enrere la dècada passada, així com ho van fer el 68,5% del Baix Empordà i el 51% del Baix Ebre. Per contra, només una minoria estan anant enrere al Baix Penedès (33,3%), el Maresme (30,4%) o el Garraf (12,8%).
"Les platges al nord d'un port van creixent, perquè agafen sorra, mentre que al sud de la infraestructura es van aprimant, per això hi ha aquest equilibri aparent entre platges que creixen i platges que disminueixen, però cal més informació i veure tendències", destaca Pinyol en referència a les dades de la comarca del Maresme.
Les dades de l'ICGC són fruit d'un treball de cartografia de la línia de costa de les platges i cales de Catalunya en el marc del projecte Servei d’Informació de la Dinàmica Litoral (SIDL). Per estudiar l'evolució, s'han recopilat les dades de quatre vols de fotografies aèries fets el 1956, el 2004, el 2010 i el 2019 i, a partir d'aquestes, l'ICGC va dur a terme l'anàlisi mitjançant el Sistema d'Anàlisi de la Línia Digital de la Costa (DSAS), un programari del Servei Geològic dels Estats Units, el qual permet comparar diferents línies de costa per extreure les longituds i velocitats dels moviments de les platges.
Des de fa 13 anys, l'ICGC realitza vols fotogràfics, com a mínim, una vegada a l'any per poder determinar l'evolució del litoral català. De fet, les ortofotos que s'han fet servir per a l'estudi són totes amb imatges pròpies excepte les del 1956, que van ser fruit d'un projecte cartogràfic conjunt entre el govern espanyol de l'època i l'exèrcit dels Estats Units.