Alzines, suredes i pins moriran al Montnegre per la sequera continuada
Alguns exemplars, sobretot els que viuen en zones assolellades o en marges, no poden superar la sequera severa que viu el nostre país. Des de fa anys, però sobretot des del 2022 els boscos pateixen una sequera històrica que provoca la mort de milers d'arbres.
Alzines i roures perden la fulla i molts exemplars es veuen completament marrons i poden morir si no reben l'aigua suficient els propers mesos. Els tècnics ara estudien com es podran adaptar a aquest nou escenari climàtic. Alguns exemplars no podran rebrotar i per tant, moriran.
Segons l'informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del decaïment dels boscos de Catalunya, hi ha registrades 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera. L'impacte de la sequera de l'any passat ha deixat afectacions greus als boscos de Catalunya i ha deixat grans hectàrees amb pocs arbres. Les coníferes, com ara els pins o els avets, registren molta més afectació que els planifolis, com els roures, les alzines o els faigs. En alguns punts de Catalunya, els boscos es troben en una situació crítica pels efectes de la sequera i de l'augment de temperatures i, de l'altra banda, per l'abandonament de la gestió forestal.
Els boscos de la conca Mediterrània, entre els que es troben amb més risc de morir per sequera de tot el món
Un estudi liderat pel CREAF determina que els boscos amb més risc de morir per sequera es troben a la conca mediterrània, el sud d’Austràlia, i el nord-oest de l'Amazònia i dels Estats Units. Un equip internacional amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha publicat a la revista 'Nature Ecology and Evolution' un nou mètode per caracteritzar quins boscos del món són més vulnerables a la manca d'aigua. Algunes espècies d'arbres tenen mecanismes per suportar la falta d'aigua perquè l'emmagatzemem i en necessiten poca per viure, però n'hi ha que no estan adaptats a les condicions de sequera, cosa que els fa molt vulnerables.
El sistema inclou dades fisiològiques sobre les estratègies de milers d'espècies per superar la manca d'aigua, dades evolutives i filogenètiques sobre com ha evolucionat l'adaptació a la sequera, i dades del sòl i del clima de cada bioma del món.
El Montseny pateix els efectes d’una sequera “inèdita”: “Si no plou aviat ho tindrem molt malament”
Fonts i torrents estan al 10% de la seva capacitat i grans masses forestals s’estan “morint”. El massís del Montseny, un dels espais naturals més humits de Catalunya, també està patint amb força els efectes de la sequera. Torrents i fonts seques o amb molt poca aigua i grans extensions de bosc mort són els signes més evidents d’una situació pràcticament “inèdita” a la zona. Els que ho estan patint més són els pagesos i ramaders, que s’estan quedant sense aigua per donar als animals o per conrear, i el sector turístic. “Si no fos per les cubes d’aigua que em van portant hauria de plegar”, apunta Alfons Planas, president de l’Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (ARAM). Els gestors del Parc Natural reconeixen que la situació és “molt preocupant” i que si es manté pot canviar el paisatge i les espècies que hi viuen.
