La Generalitat suspèn durant un any les noves llicències d'edificació a 30 municipis costaners, entre ells, Pineda

Imatge. Generalitat de Catalunya. Municipis afectats per la mesura de la comarca del Maresme.

Són 30 municipis costaners amb el potencial de construir 70.000 habitatges. La decisió afecta localitats entre Malgrat i Alcanar després del pla de protecció de la Costa Brava, i Pineda de Mar és una de les poblacions. L'Ajuntament de Pineda està mirant quins són els àmbits urbanístics de la població que estan inclosos en aquesta mesura, per veure quina és exactament l'afectació.

Les llicències d'edificació i els projectes d'urbanització i reparcel·lació de 30 municipis d'entre Malgrat de Mar i Alcanar quedaran suspeses un any un cop la comissió de territori de Catalunya hagi aprovat l'avanç del Pla Director Urbanístic (PDU). Aquí s'inclou l'objectiu de revisar el sòl pendent d'edificar a la costa catalana. La mesura no afectarà les obres ja autoritzades, i és una continuació del Pla de protecció de la Costa Brava i l'Alt Pirineu ja que es fa extensiu a tot Catalunya, excepte l'àmbit metropolità de Barcelona.

Per als 41 municipis afectats es donaran criteris d’integració paisatgística que hauran de complir les noves edificacions aïllades que s’hi construeixin a partir d’ara. En 30 dels municipis, a més, es revisaran 335 àmbits concrets, amb un potencial per a 110.000 nous habitatges, i es decidirà si es mantenen com estan, si es modifiquen alguns paràmetres o si s’hi impedeix qualsevol edificació.

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, recorda que aquest nou Pla “forma part de la tasca de revisió que està fent el Govern del planejament urbanístic vigent a tot Catalunya amb criteris de sostenibilitat”. També ha dit que «es vol revistar el planejament urbanístic a tot el país per preservar el paisatge i la sostenibilitat». És la continuació del pla aprovat a la Costa Brava i l'Alt Pirineu.

Ha dit que la moratòria durarà un any i «no es paralitzaran obres que ja estiguin en marxa».

Modernització de planejament

L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant aquests darrers anys ha recollit aquests nous criteris.

Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius, un procés sovint llarg i dificultós per als municipis. A títol d’exemple, dels 41 municipis que abasta el PDU, n’hi ha 30 (el 73%) que no estan adaptats al planejament territorial modern, dels quals 19 tampoc s’han adaptat a la Llei d’urbanisme del 2002. Sovint, doncs, els àmbits on el planejament municipal en vigor encara permetria construir són fruit de criteris antics que no s’adiuen amb els canvis socials experimentats des de la seva aprovació.

El Pla director impulsarà dos eixos d’actuació:

• Detallarà els requisits d’integració paisatgística que hauran de complir totes les edificacions aïllades –cases unifamiliars rodejades de jardí- que es construeixin a partir d’ara en els 41 municipis que abasta.

• Analitzarà 335 àmbits concrets de 30 d’aquests municipis, que sumen 5.000 hectàrees de superfície i on s’hi podrien construir uns 110.000 nous habitatges, aproximadament (Veure annex). L’objectiu és verificar si la urbanització prevista a cadascun es considera sostenible o no actualment segons cinc tipus de criteris:

• Territorials: si es respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el seu corresponent Pla territorial parcial.

• Urbanístics: si el sector a construir se situa en continuïtat al nucli urbà, si segueix un model de compacitat i de varietat d’usos, i si es troba en pendent.

• Ambientals: es tindrà en compte si afecta al sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i a la biodiversitat, així com l’efecte que hi pugui tenir el canvi climàtic.

• Sectorials: es valorarà l’existència en aquell sector de riscos naturals i tecnològics, i si compleix la Llei de costes.

• Paisatgístics: s’analitzarà l’impacte que tindria la nova construcció en la preservació i valorització del paisatge.

Moratòria

Serra ha volgut emfasitzar que, “tenint en compte que encara trigarem uns quants mesos en tenir el Pla director aprovat definitivament, volem evitar que aquest marge de temps s’aprofiti per intentar construir en els àmbits que estem treballant i que analitzarem”. És per això que l’aprovació de l’avanç va acompanyada d’una moratòria d’un any de durada màxima.

Concretament, se suspèn la tramitació de planejament derivat, projectes d’urbanització i reparcel·lació i llicències d’edificació en 236 sectors encara no desenvolupats que ja s’han detectat com a poc sostenibles (Veure annex). Els sectors afectats per la moratòria, que sumen unes 3.500 hectàrees, tenen un potencial de construcció aproximat de 70.000 nous habitatges i se situen en els 30 municipis on es revisarà més exhaustivament el sòl pendent d’edificar.

Aquesta suspensió no paralitza obres d’urbanització o de construcció que ja estiguin autoritzades en els sectors afectats.