#RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal et recorda l'atac del pirata Dragut a Pineda al segle XVI
Durant el segle XVI va ser habitual que les costes oest del mediterrani europeu patissin atacs dels corsaris turcs....
Pineda no va ser una excepció i va patir-ne un el dia 1 d’agost de 1545, tal com es pot llegir a la llinda de la porta d’accés de l’església , que ho relata així:
«A 1 de Agost de MDXLV a punta de alba, XI galiotas de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas, pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda.»
El corsari que capitanejava l’atac fou el conegut com a Dragut, originalment Turgut, almirall i comandant en cap de la marina otomana.
En poca estona els corsaris van apoderar-se de la vila, saquejant i cremant moltes cases. L’església també va patir la seva fúria i es van emportar un sagrari d’argent, els mantells dels altars, els vestits i els ornaments sacerdotals. A més varen destruir les imatges de la Verge i dels Apòstols del Sant Sepulcre.
No només es van limitar a saquejar el nucli urbà sinó que també van devastar la casa del rector, actual Rectoria Vella, la Torre de Manola i Can Palau, totes elles cases allunyades del centre de la població.
Entre morts i captius varen desaparèixer 70 pinedencs, també el notari Jaume Joan Coll que fou alliberat després del pagament del rescat. La resta de presoners foren portats a Alger, actual Algèria.
Els testimonis que ens queden de l’atac turc els trobem amb les torres de defensa d’algunes cases de pagès, aixecades a partir d’aquest fet, i alguns elements defensius a l’església parroquial.
Als arxius també trobem testimonis documentals que reflecteixen els atacs corsaris a les nostres costes. Un de molt significatiu és el relat dels fets que va deixar escrit el notari captiu de Pineda al seu llibre de comptes i que es conserva a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar. Altres d’habituals són els préstecs que es demanaven per a poder pagar els rescats de familiars captius.
