L'eruga peluda del suro desforesta milers d'hectàrees al Montnegre
Foto de portada: Eva Aragonès. Fotos interiors: Pep Basart
El Montnegre pateix els efectes de l'eruga peluda del suro, que es pot veure a milions d'exemplars per tot arreu del bosc. El resultat són milers i milers de sureres i alzines sense cap fulla amb una imatge que ha sorprès i que ha alertat a tothom ja que es poden veure alzines que semblen mortes, a milers. L'eruga peluda del suro (Lymantria dispar) és una espècie de papallona nocturna natural d´Europa i Àsia que, normalment, es troba en equilibri de manera natural als nostres boscos. Compta amb nombrosos depredadors que controlen les fluctuacions poblacionals. De manera cíclica, però, la població augmenta enormement i pot produir intenses defoliacions durant diversos anys. Aquests períodes coincideixen a escala europea. Ara ens trobem en un d'aquests cicles.
Cap a mitjan de primavera, de les postes de l´any anterior en neixen erugues que es pengen de fils sedosos i són desplaçades pel vent fins a grans distàncies. S´alimenten de fulles de diverses espècies vegetals, però principalment d´alzines i alzines sureres. A finals de primavera les erugues crisaliden sobre mateix dels arbres o en llocs pròxims i a mitjans d´estiu surten les papallones. Les femelles ponen els ous cap a finals d´estiu, que no naixeran fins la primavera següent.
Normalment no maten els arbres però queden sense cap fulla i semblen morts. La proliferació d´aquesta espècie pot provocar danys en la producció de fusta i suro. Tot i ser peluda, es tracta d´una espècie inofensiva a nivell de salut de les persones. No s´ha de confondre amb l´eruga de la processionària del pi tant per l´època (la processionària es veu a l´hivern i fins a finals de març) com pel comportament i coloracions.
L’any passat es van apreciar fortes defoliacions produïdes per aquesta eruga en molts boscos catalans. Les afectacions més importants van ser a la comarca de la Selva, on pràcticament 1.000 hectàrees van resultar defoliades al 100%. També es van instal·lar trampes de feromones per a la captura de papallones per a fer un monitoratge de la plaga. Aquest insecte es troba en equilibri de manera natural als boscos, però cíclicament es constitueix en plaga i pot produir intenses defoliacions que es poden mantenir durant diversos anys (entre 3 i 5). Las causes d’aquesta fluctuació tenen relació amb el comportament de depredadors i paràsits associats, amb el tipus i la qualitat de l’alimentació i amb altres factors ambientals.