Es compleixen 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Pineda

Fotos de l'Arxiu Municipal. Documentació de l'Arxiu Municipal de Pineda.

Foto de portada: El dia 29 de gener de 1942, el general Franco va passar per la carretera N-II en direcció a Girona acompanyat del governador civil A. de Correa Veglison. Es va instal.lar un arc monumental obra d'Antoni Palou amb la inscripció 'Pineda saluda al Caudillo Franco (foto més a sota). També s'hi veu la comitiva que era d'esquerra a dreta, Josep Comas, Francisco Morell, J. Font Solsona, Joan Tutó, Josep M. Vidal i Ramon Vilardell.

Escolta AQUI l'entrevista

Avui fa just 80 anys que les tropes franquistes van entrar a Pineda i al conjunt de poblacions de l'Alt Maresme. Els soldats, sobretot italians de la divisió Littorio i marroquins, van entrar sense resistència cap a 3/4 de 6 de la tarda. Era un dia fred i els dies abans havia plogut i havia fet mal temps. Els dies abans, la carretera va ser un anar i venir de persones i soldats republicans que marxaven a la frontera. Diuen els testimonis que aquell va ser un hivern fred. Mig milió de persones, entre civils i soldats, van fugir cap a França tot i els bombardejos. I a Barcelona mateix, les bombes havien matat més de 2.000 persones i danyat 3.000 edificis dels 60.000 que hi havia. Els dies previs també havien caigut bombes a Pineda, Calella i Malgrat, llençades per l'aviació italiana que també va fer víctimes mortals.

Segons les dades de l'Arxiu Municipal de Pineda, el dia 1 de febrer, La Vanguardia publicava part del comunicat de guerra on deia «Las tropas nacionales han penetrado en la provincia de Gerona". A sota i amb lletra més petita segueix: "Las vanguardias ocuparon ayer, entre otros, los pueblos de Santa Maria de Tordera, Calella, Pineda y Malgrat».

El dia 3 de febrer es va constituir el nou Ajuntament i es van reunir 11 persones de la primera comissió gestora.

Aquesta estarà constituïda pels següents membres: Valeri Comas Bohils, designat alcalde per l'autoritat militar; Francesc Ballester Carrencà, primer tinent d'alcalde; Enric Noguera Casulleras, segon tinent d'alcalde; Josep M. Bertomeu Garriga, regidor síndic; Pere Marquès Ripoll, Joan Camps Riera, Joaquim Ripoll Pujolar, Joaquim Maresma Corbera, Joaquim Buscató Roig, Joaquim Itchart Pimàs i Vicent Ponsa Nogueras, regidors. En aquesta reunió acorden celebrar les sessions els dissabtes a les 16 hores. Segons l'Arxiu Municipal, el dissabte 4 de febrer es reuneix el nou consistori. Atès el problema de l'abastament de la població i la necessitat d'anar a cercar articles de consum, s'acorda que el regidor, Sr. Joan Camps Riera, es dediqui especialment a l'adquisició i transport de vitualles i altres articles necessaris per al consum local i que en aquesta tasca compti amb la col·laboració del veí Josep Aragonès Mateu, que actuarà com a secretari del regidor.

L'arxiver municipal, Sito Roldan també ha dit que «la nostra història és compartida amb altres nacions a Europa durant els anys 30, que són molt convulsos a nivell polític amb grans conflictes armats que van canviar la configuració política del continent».

Preus de productes i serveis

Font: AMPM - Correspondència 1939: Nota de preus d'1 de febrer de 1939

Font: AMPM - Correspondència 1939: Circular de FE de 29 de maig de 1939

Font: AMPM - Correspondència 1939: Ofici de l'alcaldia de 13 de març de 1939

El ban de l'alcalde sobre les armes

El dia 4 de febrer, l'alcalde fa dir un ban: «els veïns que disposin d'armes de foc de qualsevol tipus les han de dipositar a l'Ajuntament en un termini de vint-i-quatre hores. Qui no les entregui serà considerat i tractat com a enemic del règim».

La població de Pineda

Any 1936: 3.280 habitants 1939: 3.083 habitants 1940: 3.004 habitants

L'escola durant aquells dies

El 20 de febrer de 1939 es reprenen les classes de les escoles nacionals. La biblioteca popular restarà tancada des del 31 de gener fins el 4 de novembre de 1939, quan s'incorpora la bibliotecària Maria Teresa Boada, que iniciarà la tasca de depuració de llibres. La biblioteca no s'obrirà a la població fins el 26 de març de 1940.

Auxili Social

El 19 de desembre de 1939, el delegat local d'Auxilio Social fa constar el nombre de persones que assistien al menjador social: 42 persones, i al menjador infantil era de 67.

La nova junta del Centre Cultural i Recreatiu

El 3 d'octubre de 1939, a proposta del rector de la parròquia es constitueix la nova junta directiva del Centre: Francesc Martorell Arumí, president; Enric Noguera Casulleras, sots president; Joaquim Maresma Corbera, tresorer; secretari, Salomó Pijoan Sala, Francesc Burjons Casas i Lluís Montsant Gamell, vocals; Mn. Fernando Simó, rector que havia arribat a Pineda el juliol, actua com a conciliari. El Casal, en aquests moments, serví com església parroquial mentre es reconstruïa la parròquia.

Dies de Festa Major de 1939

El mes d'agost, els dies 29, 30 i 31, es va celebrar la festa major.

La FET i de las JONS

Joan Tutó Lluelles, cap local des de juny, abans era el delegat d'informació. Francesc Morell, delegat d'informació i Lluís Roca, delegat local d'excombatents.

Festes commemoratives de l'alliberament (1940/1971)

Com a molts pobles, aquest fet esdevindrà motiu de festa: serà l'aniversari de l'alliberament segons la terminologia del règim. Així, doncs, el 31 de gener, al menys fins a l'any 1971 es commemorarà de manera oficial l'esdeveniment amb un programa festiu amb ofici, ofrena als caiguts, sardanes a la plaça, passi de pel·lícules i balls a locals com La Constància i el Tívoli. Els primers anys (1940-1948) hi havia també una concentració de les autoritats civils acompanyats dels excombatents, ex captius, la Falange, la Secció Femenina i el Frente de Juventudes, que després desfilaven fins a la església parroquial. Els anys 50, al programa s'afegeixen les competicions esportives, sobre tot els partits de bàsquet amb equips de les poblacions de Calella i Malgrat. Els darrers anys, ja en la dècada dels 70, les autoritats locals aprofitaven la diada per inaugurar alguna obra municipal (el 1968, inici de les obres de la guarderia del barri de les Creus; el 1971, inauguració de les aules de la plaça d'Orient).

L'1 d'abril va acabar la Guerra Civil amb el lliurament de Madrid a les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El conflicte es va acabar del tot i va donar pas a 40 anys de dictadura.