Us recomanem el llibre 'L'escopeta de caça'
Una novel·la que demostra que a Occident, massa sovint correm massa per no arribar enlloc, i que, de tant córrer, acostumem a perdre’ns el goig del viatge —del viatge i del paisatge, que és, en el fons, el que conforma i determina el viatge. I que això no tan sols ens succeeix quan fem turisme —quan correm per veure-ho tot (sense que puguem veure res, en realitat)— sinó en el nostre viatge més transcendental: el de la vida. Tanmateix, el que en deriva és una història tan colpidora com humana. Una història que arrenca quan un lector, que creu reconèixer-se en el protagonista del relat, envia al seu autor tres cartes de tres dones diferents, que faran donar un tomb complet a la narració. A partir d’aquest instant, el narrador es farà a un costat, de protagonista, esdevindrà espectador, i ens deixarà llegir directament les cartes que ha rebut. I això és, justament, el que fa l’autor japonès: ens narra la història d’un curiós adulteri cedint la veu a les tres protagonistes (la filla, l’amant i l’esposa) implicades, a fi que ens transmetin —en primera persona; en la seva veu, transformada en escriptura, i, per tant, en literatura— la visió, i, sobretot, els sentiments i les emocions (i commocions) que els ha suposat. I serà així, directament i sense intermediaris, que coneixerem la història d’un adulteri que és molt més que un adulteri. La coneixerem a través d’aquestes cartes que són molt més que cartes. Que són, en primer lloc, veritables poemes en prosa. Poemes en prosa que recorden poderosament les mini-narracions que un altre colossal escriptor japonès, Yasunari Kawabata, aplegà en les seves Històries del palmell de la mà. En segon lloc, són cartes escrites des del cor i amb el cor — des d’uns cors malferits i adolorits, irrecuperables. En tercer, lligat inextricablement amb el segon, cartes que han costat molt d’escriure, precisament per la seva sinceritat i autenticitat, esfereïdores: “Així que començo a escriure, em vénen de cop totes els coses que vull dir i… Però no, tampoc no és així”; “Li he anat escrivint tot de coses sense cap ordre. Li he intentat explicar els meus sentiments”. Un llibre que ens retorna el plaer de llegir. De llegir literatura que s’escriu des (i amb) el cor i que també es llegeix des de i amb el cor.