Vés al contingut
1

L'aplec de Sant Andreu recupera la missa dins l'ermita més d'un segle i mig després

 

Dissabte s'ha celebrat la segona edició de l'Aplec de Sant Andreu i ha recuperat una missa dins del temple després de moltes dècades sense fer-s'hi. Recordem que l'any passat el Bisbe de Girona Francesc Pardo la va visitar i es va fer una missa a l'exterior, però enguany ja s'ha fet a dins. Encara queden anys de feina però malgrat l'estat encara precari, s'ha pogut fer una missa a l'interior.

Mossèn Cinto de Calella ha fet la missa en una ermita que ja té teulada i s'ha fet el porxo de l'entrada i actualment també s'està treballant en la reconstrucció de la rectoria que es convertirà en un refugi per a excursionistes.

L'aplec ha aplegat un bon nombre de veïns, sobretot de Calella, que històricament hi han acudit. Recordem que l'ermita és dins del terme municipal de Pineda i és el temple més antic de Pineda. Els Amics Escoltes del Montnegre són els propietaris de la finca on hi ha l'ermita i organitzen novament l'aplec.

Dissabte es va fer una ruta des de Calella, s'hi va fer la missa, jocs per la mainada i un dinar popular que cadascú se'l va emportar de casa. També es van poder escoltar sardanes.

 

1

 

1

 

1

 

Sant Andreu és una ermita de Pineda, i també la més antiga, ja que podria ser del segle XI tot i que el primer document escrit és del segle XV. Tot i això ha tingut reformes durant segles, la darrera, la que es fa actualment gràcies als Amics Escoltes del Montnegre. És un punt que fa terme municipal amb Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, i molt a prop hi ha el terme de Tordera -terme històric d'Hortsavinyà-. És un espai molt arrelat històricament a Calella.

 

Un document conservat diu això: "Al arribar al cim de la pujada, senyalántoshi la part del Nort, vehuen, anyadi, aquella caseta abandonada que's va enrunant, es l'antiga ermita de Sant Andreu, en qual diada tot Calella y Sant Pol hi acudia en romería." Article “aném á buscar cireras d'arbós” . Revista La Pagesia. Números 1 4 0 - 1 4 5,  (144), desembre de 1893.