Avui es compleixen 85 anys de l'enfonsament del Ciudad de Barcelona
Fotos: Trameships.es
Arxiu Municipal de Lloret de Mar
El 30 de maig de 1937, un torpede provinent d’un submarí italià a les ordres de l’exèrcit franquista va enfonsar, davant de Malgrat, el vaixell de la companyia Transmediterrània “Ciudad de Barcelona”. El vaixell, que transportava brigadistes internacionals, havia salpat de Marsella amb la intenció d’arribar a Barcelona. L’enfonsament va comportar un nombre considerable de morts i va despertar la solidaritat de la població de Malgrat, que va fer el possible per rescatar els supervivents. Els pescadors de Pineda també van ajudar en les tasques per a salvar la tripulació i els viatges del vaixell.
Els franquistes disposaven de dos submarins italians a mitjans d’abril de 1937, el Torricelli i el Archimede, que serien renombrats General Sanjurjo i General Mola respectivament. El General Sanjurjo va actuar a Catalunya atacant vaixells mercants i aconseguint enfonsar el Ciudad de Barcelona.
El dia 29 de maig de 1937 el submarí de l'exèrcit de Franco va sortir de Sóller per actuar a aigües catalanes. Va atacar el Ciudad de Barcelona a l’altura de Lloret de Mar, al que va arribar a llençar-li dos torpedes, tot i que cap d’ells faria blanc en el seu objectiu. Un dels artefactes va perdre velocitat i es va aturar a tres metres de la platja de Lloret, sense fer explosió; mentre que l’altre no va ser possible trobar-lo perquè es va enfonsar en les proximitats d’unes roques. Els torpedes feien 7 metres llargada.
Persecució i enfonsament del Ciudad de Barcelona
A les 2 del migdia i a l’alçada de Malgrat de Mar, molt a prop de la desembocadura de La Tordera i a uns 700 metres de la costa, el mateix submarí atacava de nou el Ciudad de Barcelona, aquesta vegada amb èxit. Era un vaixell motonau de luxe, amb un aspecte exterior semblant a un transatlàntic però més petit i construït a les drassanes italianes al 1929. Feia el trajecte Marsella-València, transportant un important número de brigadistes internacionals.
Segons la versió del diari Llibertat de Mataró, una vegada que el vaixell va entrar en aigües jurisdiccionals espanyoles, la tripulació ja es va adonar que els seguia un submarí, però encara que van informar de les seves sospites i l’aviació va proposar que el vaixell fes nit a Sant Feliu de Guíxols, va topar davant la negació del comandant que finalment es va decidir continuar el viatge i intentar arribar a Barcelona amb l’ajuda d’un petit hidroavió que li feia tasques d’escorta.
El submarí va llençar solament un torpede vers la motonau, i en una acció molt ràpida, va poder enfonsar-la ja que va ser tocat per la popa, i es va enfonsar en menys de 5 minuts.
Segons algunes fonts, el capità del Ciudad de Barcelona va intentar una maniobra desesperada: embarrancar el vaixell als fons de Malgrat per salvar la tripulació i el passatge.
50 víctimes mortals
El total de persones que transportava la motonau era de 280 passatgers, dels quals 50 van morir ofegats, dels que tan sols es va poder recuperar cinc cadàvers; mentre que varis dels ferits van poder ser recollits pels pescadors de la costa, sobretot de Malgrat de Mar, però també de Pineda. Era un diumenge de bon temps i hi havia força gent a la platja de Malgrat de Mar, que van poder veure aparèixer el Ciudad de Barcelona pel cap de Tordera i escoltar l'explosió del torpede que va enfonsar el vaixell ràpidament.
Immediatament després de l’agressió, un petit hidroavió que escortava al Ciudad de Barcelona, va perseguir al submarí, al que li va llençar dos bombes, creant un gran atemoriment entre la gent concentrada a la platja, però sense conseqüències pel submergible. Aquest era un hidroavió petit que portava dos flotadors, una a cada banda per poder aterrar o enlairar-se, i va ajudar també en les tasques de salvament, on alguns dels nàufrags s’agafaren a aquests flotadors per salvar-se.
Les restes del vaixell són a trenta metres de fondària
El Ciutat de Barcelona va anar a parar a 30 metres de fondària. Segons algunes fonts, durant un temps el mar s'anava desprenent dels cadàvers del vaixell.
El diari ABC, de Madrid, a la seva edició del 1r de juny de 1937, descrivia en aquests termes l'enfonsament del Ciutat de Barcelona:
“En el Ciudad de Barcelona iban 312 pasajeros. De la tripulación han desaparecido cuatro: dos maquinistas, un engrasador y un camarero. De los pasajeros sólo se han salvado 125. El torpedo entró por la bodega número tres y alcanzó a la línea de flotación. El buque se hundió en tres minutos. Al torpedeamiento siguió una fuerte explosión. El buque navegaba dentro de las aguas jurisdiccionales.
Uno de los hidros que escoltaban el buque amaró inmediatamente, consiguiendo salvar a parte de la tripulación, que se había arrojado precipitadamente al agua, mientras otros hidros persiguieron al submarino, orientándose por la estela del mismo y arrojándole gran cantidad de bombas, no pudiéndose precisar si fue alcanzado.
Al darse cuenta de la catástrofe todo el personal marítimo de Malgrat y parte de los elementos oficiales de la población se lanzó al mar utilizando embarcaciones ligeras, logrando salvar a la mayor parte de la tripulación, que constaba de 60 personas, algunas de las cuales estaban heridas como consecuencia de la explosión.
Han sido hospitalizadas unas en Calella y otras trasladadas a Barcelona, al Hospital General y Clínico de la Merced.
De la tripulación hay cuatro desaparecidos. El buque lo mandaba el capitán D. Francisco Nadal, que es uno de los supervivientes de la catástrofe. El primer oficial fue salvado por un marino del buque náufrago en el momento que era arrastrado por éste al hundirse”.
Hi va haver diversos intents per reflotar el Ciutat de Barcelona, però no van tirar endavant. La primera temptativa es va fer encara durant la guerra, però va fracassar a causa de la impossibilitat de taponar el gran esvoranc que va originar l'explosió del torpede. Els bussejadors es van limitar a extreure del seu carregament el que es va poder, tanquetes, pneumàtics, motocicletes, lingots d'estany, barrils amb monedes de coure sense encunyar, grans peces de teixits de cotó per a ús militar, aliments en conserva, etcètera, i finalitzada la guerra es va tornar a intentar el seu reflotament, també sense resultat. Dels seus cellers es va extreure llavors quant es va poder de la resta de la càrrega que quedava i en aquestes operacions de rescat van morir dos bussos.
Molts anys després, el casc del Ciutat de Barcelona va ser dinamitat i es van recuperar diverses parts, encara que la quilla, quadernes i part del codast romanen al fons de la platja de Malgrat de Mar.