Ràdio Pineda s'afegeix a l'homenatge a Mn. Antoni Doltra i recorda la seva figura
Fotos. CCR, Quaderns de la Selva de Narcís Gascons, Arxiu Municipal de Pineda, Ràdio Pineda.
Aquí podeu recuperar el testimoni: Frasquito Martínez
Reverend Antoni Doltra va deixar una gran petjada a Pineda. Va morir afusellat a l'inici de la Guerra Civil. El CCR li fa diumenge un homenatge i Ràdio Pineda emetrà dissabte a la 1, un reportatge en el seu record, a càrrec de Pep Basart.
Dins dels actes de la Diada del Centre, diumenge a les 10 del matí es farà l'ofrena floral i la lectura d’un manifest al Cementiri de Pineda, on descansen les restes del Mossèn Antoni Doltra. Va ser el fundador de l'entitat i es commemoren els 85 anys de la seva mort.
Recordem que Mossèn Antoni Doltra va ser assassinat per milicians anarquistes durant els primers dies de la Guerra Civil. El dia 1 d'agost va ser capturat a la rectoria de Pineda i posteriorment va ser portat a Tordera i afusellat al terme municipal de Palafolls a peu de carretera, juntament amb un frare caputxí d'Olot que aquells dies era a l'Alt Maresme.
Antoni Doltra va rebre sepultura posteriorment al cementiri de Pineda d'on era el rector.
Apunts sobre Mn. Antoni Doltra
Text extret de Quaderns de la Selva, 22 (2010), 79-97. Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936), sacerdot, poeta i periodista. Narcís Gascons i Clarió, enginyer industrial. Universitat de Girona.
Antoni Doltra i Masferrer va néixer a Vidreres, al número 1 del carrer de Barcelona, el 19 de setembre de 1880. El seu pare Pere procedia de can Cua de pagès i feia de carnisser. La seva mare Francesca procedia de Sils. L’Antoni va estar-se amb els seus pares fins als onze anys, quan va entrar al Seminari de Girona. Els registres acadèmics reporten un estudiant d’expedient brillant. En contacte amb els ideals de la Renaixença i iniciar la seva admiració per la figura de Verdaguer.
En acabar el segon curs de teologia, el servei militar el va obligar a desplaçar-se a Tarragona des del juliol de 1900 al març de 1902. Ell, però, es va esforçar per tal que aquest període no li endarrerís la carrera i comença a escriure poemes que es publiquen a diverses revistes.
El 23 de setembre de 1905 va tenir lloc l’ordenació sacerdotal d’Antoni Doltra. El dia 29 cantava la primera missa a l’església del Carme, de Girona, apadrinat pels seus germans Miquel i Victòria.
Arribada com a vicari a Pineda
Segons es desprèn del documents històrics, per exemple, redactats per Sara Llorens, tenia un caràcter afable. A més, es presenta com una persona emprenedora, que ha pujat amb esforç des de baix i que vol demostrar la seva cultura en un ambient intel·lectual.
Escriu textos i poesies on destaca la dedicada al bisbe Francesc de Pol i Baralt en ocasió de la seva consagració (1906) i un parell d’himnes per als terciaris de Pineda, l’associació pietosa vinculada als franciscans.15 Aquests himnes es cantaven en les peregrinacions que l’agrupació feia als santuaris, com ara Montserrat o la Misericòrdia de Canet. A Canet, a més de l’himne, Doltra va fer un parlament per celebrar la benedicció de la bandera de l’agrupació.
En aquest període cal destacar dues obres de Mn. Doltra: els goigs dedicats a Sant Joan, el patró de Pineda, musicats per Mn. Ramon Marquès i que encara estan en ús; i el poema “La barca d’en Jan”,que tornà a publicar al calendari del Cu-Cut de 1910 i que reflecteix el perill i la duresa de la vida de pescador. Mereix, a més, menció especial la col·laboració amb la revista infantil En patufet entre altres.
Posteriorment, va ser vicari d'Olot i capellà a Cruïlles
Retorn a Pineda i fundació del Centre Cultural i Recreatiu
El dimarts 16 d’agost de 1927 Mn. Doltra baixava del tren a l’estació de Pineda, rebut per una nodrida concurrència. Fou presentat a les autoritats pel beneficiat Mn. Casulleres i prengué possessió davant el rector de Vidreres Mn. Teixidor, tenint per testimonis el fabricant de St. Cristòfol Esteve Masllorens i l’alcalde de Pineda Valeri Comas. Es recità el seu poema “La barca d’en Jan”. Al temple parroquial Mn. Doltra es marcà com a prioritats els exercicis parroquials, les missions i la propaganda religiosa. Seguí un refrigeri i, al vespre, un concert de l’Orfeó de Pineda.
Quasi un any després de la seva arribada, Mn. Doltra havia consolidat l’edició d’un full parroquial i havia organitzat una diada d’exercicis culminada amb un míting en què parlaren els propagandistes Llansó, Busquets, Riera i el pare Llorens, jesuïta. Aquesta devia ser l’arrencada de l’obra d’exercicis espirituals en la qual cristal·litzà el projecte del Centre Parroquial. La fundació d’aquest centre i la posada en marxa al llarg dels seus primers anys, a l’estil del que havia conegut a Olot, constitueix la tasca cívica més important de Mn. Doltra. Va aconseguir la cessió del local i els recursos per a la seva construcció, a més de la programació d’activitats (incloses les seves obres de teatre). Mn. Doltra seguia escrivint obres i hi ha constància de la participació de Mn. Antoni en els certàmens de jocs florals fins aquests anys: Castellar del Vallès, Bonanova i St. Martí de Provensals (1912), Manresa (1922), Sta. Eulàlia de Vilapiscina (1935), presidència de Manresa (1935). Segons Mn. Cervera,65 vint-i-cinc de les seves composicions foren premiades.
El posicionament conservador de Mn. Doltra havia de contrastar fortament amb l’activitat de l’alcalde Manuel Serra i Moret, des de 1930 i més endavant amb l'arribada de la Segona República. En aquella època, la política d'esquerres defensava la laïcitat i relegava la religió a l'esfera més privada.
Aixecament militar
L’aixecament sorprengué el rector de Pineda. Grups van saquejar l’església parroquial i les ermites del terme i el centre parroquial va ser requisat.
Segons la Causa General, Mn. Doltra i el vicari Mn. Lluís Teixidor van abandonar la rectoria per prudència en començar la situació d’inseguretat. S’hi va quedar la germana del primer, Victòria, que li feia de majordoma. El dia 25 es va presentar un grup que va practicar un registre a la rectoria i va amenaçar la germana que abans de dues hores els capellans s’havien d’entregar. Poc després, el mateix grup va anar a registrar la casa de les germanes Justa, Loreto i Montserrat Morell, que és on els dos sacerdots s’havien refugiat. D’allà els van portar davant el Comitè de Pineda que els va dir que no els passaria res i els va fer tornar a la rectoria.
El dia 1 d’agost després de dinar un grup de forasters es va presentar a la rectoria. Allí hi trobaren els dos capellans, la majordoma i el pare del vicari. Després d’un moment de vacil·lació decidiren endur-se només a Mn. Doltra. El vicari, per mitjà d’un membre del comitè, pogué marxar amb el seu pare amb el tren i passar la resta de la guerra a Crespià. Mn. Doltra fou obligat a pujar al cotxe del grup armat. Es dirigiren a Tordera i mentre el grup menjava a la taverna de Cal Terrassà el deixaren exposat a la plaça perquè tothom el veiés. No li podia quedar cap dubte que el portaven a matar. A quarts de sis de la tarda el cotxe amb Mn. Doltra va arribar a can Comaleres de Tordera on sabien que hi havia refugiat el frare caputxí Feliu de Tortosa, almoiner del convent d’Olot. Aquest també pujà al cotxe i se’ls endugueren per la carretera nacional. Prop de can Nofre, al Sot d’en Co, els feren baixar del cotxe i els executaren; abandonaren els cadàvers que després serien enterrats al cementiri de Palafolls. Temps més tard va rebre sepultura a Pineda.
Els cadàvers presentaven múltiples ferides de bala. Segons algunes fonts orals recollides a posteriori, es va poder escoltar que Mn. Doltra, ferit de mort, va poder donar l'absolució a fra Feliu.
Fi de la guerra i rehabilitació de la seva figura
Amb l’acabament de la guerra es va rehabilitar i enaltir la memòria dels morts en la rereguarda republicana. El 1939 es va fer un acte d'aniversari de la mort de Mn. Doltra a l’església de Pineda i el 16-4-1940 les seves despulles passaren a un nínxol del cementiri on reposen avui.
Les noves autoritats aplicaren la justícia militar als reputats com a responsables dels assassinats que pogueren capturar. Dos habitants de Pineda, milicians de la CNT i identificats com els que van anar a fer la detenció i registre a can Morell van ser afusellats al Camp de la Bota, a Barcelona.
Una figura recordada a Pineda
Un carrer de Pineda porta el seu nom just davant l'església de Santa Maria, i una escola de primària també porta el seu nom. Els Goigs de Sant Joan a l'església de Santa Maria que es canten actualment també són obra seva.
El Centre Cultural i Recreatiu també ha recordat la figura que va crear l'entitat. Durant el 75è aniversari de la seva mort es va estrenar un muntatge teatral amb el nom “Doltra. Història d’un assassinat”, escrit pel pinedenc Joan Gallart.
El testimoni d'en Frasquito sobre la detenció i mort de Mossèn Antoni Doltra
Ràdio Pineda va recollir ara fa uns anys, el testimoni de persones que van viure en primera persona aquells anys, i especialment, el moment de l'inici de la Guerra Civil. Avui recuperem el testimoni extraordinari d'en Frasquito Martínez, un pinedenc que aleshores era un infant i va viure aquell episodi històric. En Frasquito explica que guarda un gran record de Mossèn Antoni Doltra i com «el va pujar a l'escenari a l'edat de set anys». Ha dit que «es va sacrificar molt per crear el Centre i per aplegar el jovent de Pineda».
També ha explicat que «el recorda com una persona molt entregada i només volia ajudar als més joves» però a causa de la guerra «el van matar».
En aquest testimoni que ara recordem, també explica que «recorda el moment en que es va cremar l'església i totes les imatges « i també el retaule sencer. També van llençar les campanes i fins i tot «guarda un tros de campana que va agafar just quan era nen».
En aquesta entrevista també explica que «va ser tot cremat i l'església va ser col.lectivitzada». Quan va acabar el conflicte, els locals del Centre van fer de mercat i fins i tot s'hi van fer les misses perquè l'església no es podia fer servir encara.
També explica que recorda el moment en que un escamot anarquista «va anar a buscar el mossèn a la rectoria» perquè en Frasquito era veí de carrer. La rectoria es va enderrocar per obrir un nou carrer, que és l'actual carrer Església. En aquest document recorda que «va entrar al cotxe sense maltracte per part dels seus captors» però tothom va tenir por del que pogués passar en aquells primers dies de la guerra. De fet, també ha explicat que «quan van saber que l'havien mort, tots els que l'havien tractat van tenir un gran disgust».
Ràdio Pineda ha recuperat aquest testimoni gravat el 2006 d'un cicle d'entrevistes sobre la vida a Pineda al voltant dels anys 30 i els anys posteriors a la Guerra Civil, que va dirigir Pep Basart i Soler.
Aquí podeu recuperar el testimoni
Tres assassinats a Pineda els primers dies de la Guerra Civil
Text extret 'Pineda entre dos temps. 1931-1939'
Jordi Amat i Teixidó
Pel que fa als assassinats durant els primers dies de la Guerra Civil en el cas de Pineda, es pot parlar de tres casos. Hi ha referències com la l'Arnald Boix, militant de la Falange Española o Joaquim Estolt Pasqual que van desaparèixer sense saber-se gaire més. Per tant no es coneix si van ser assassinats.
Casos confirmats a Pineda.
Mossèn Antoni Doltra. Mort als 57 anys. La mort es va anotar al registre de Palafolls l'11 d'abril de 1940. El 1936 era el capellà de Pineda. Va ser capturar l'1 d'agost a la rectoria. Segons algunes fonts, «persones de fora Pineda el van venir a buscar amb la col.laboració de persones de la població. Anava vestit amb americana i sense violències va entrar al cotxe». El van portar a Torera per la befa de la gent i portat al terme de Palafolls juntament amb un frare i van ser afusellats al Sot d'en Co, prop de Can Nofre. Van ser abandonats sense acabar de morir. Segons testimonis, Mossèn Doltra va donar l'absolució al germà frare just abans de morir.
Francesc Bogunà i Pallés. Tenia 52 anys i era empresari tintoner. Segons sembla va tenir diversos conflictes amb treballadors i patrullers el van anar a buscar a casa seva el 22 d'agost de 1936. El van assassinar a la carretera al seu pas per Malgrat davant de Cal Bacallané. Sembla que hi van participar patrullers de Pineda. Va resultar malferit però ningú el va auxiliar per por. L'endemà se'l van endur a l'hospital de Blanes on va morir. La seva defunció és anotada al registre civil de Pineda el 28 de juliol de 1939.
Joan Martorell i Comas. Natural de Pineda de cal Minguet de 47 anys d'edat. La defunció va ser anotada al registre civil de Pineda el 26 de març de 1938. Mai va tenir conflictes però l'estiu de 1936 es van col.lectivitzar les millors terres de Pineda entre ells, Can Martorell. Mesos més tard una ordre de la Generalitat va obligar a tornar les terres als seus propietaris que les reclamaven. La majoria no ho va fer per por dels anarquistes, però en Minguet les va sol.licitar. Uns carrabiners van treure uns de la CNT que conreaven les terres per fer oficial el retorn del camp de pagès al seu propietari legítim. Poques setmanes després, Joan Martorell va ser assassinat. Al capvespre passava per la carretera anant al Sindicat Agrícola o a casa seva i l'esperaven darrere un arbre. Li van tirar quatre trets. El resultat d'aquest assassinat és que ningú més va tenir el coratge de reclamar cap finca i les van mantenir el sindicat de la CNT fins el final de la guerra.
