Ara fa 160 anys uns forts aiguats van negar Pineda i la pluja va causar danys importants a l'època

El fort aiguat es va produir la nit del 6 al 7 d'octubre de 1861 i ho expliquem gràcies al #RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal.

Pineda va patir un fort aiguat que va provocar inundacions i pèrdues materials a gran nombre de cases i camps de cultiu. Segons ens informa el meteoròleg local Jordi Pérez, queda recollit als mapes del temps que en aquelles dates, es va formar una situació típica d’inicis de tardor en que potents nuvolades van descarregar aiguats locals de notable intensitat. Com que la situació va ser catastròfica, els afectats, un total de 100, van sol·licitar a la Junta de Beneficència local ajudes per a restituir el total de les pèrdues, i ha estat aquesta la manera de poder tenir constància del que va declarar cada afectat ( 1).

Així doncs, pel que fa als habitatges afectats, trobem que molts d’aquests es van concentrar a la part baixa del carrer de Mar. Cal recordar que durant molts anys, el carrer de Mar es transformava en una riera els dies de forta pluja a causa del desbordament de la Rasa Vella a l’alçada de la carretera nacional.

Aquest fet juntament amb la difícil sortida d’aigua al mar, convertia l’entorn de l’estació de tren en un autèntic aiguamoll els dies de pluja ( 2).

Per evitar que l’aigua entrés a les cases, es col·locava una fusta al portal. Actualment, encara es poden apreciar a diverses cases al llarg del carrer de Mar les guies de metall a cada cantó del portal que subjectaven la peça de fusta. ( 3 i 4).

Els afectats relaten que amb les inundacions van perdre camises, pantalons, llençols, sabates, també llavors d’hortalisses i mobiliari com són pasteres, llits, calaixeres, etc. A la part posterior de les cases, els horts, s’hi acostumava a sembrar hortalisses pel propi consum familiar. Així doncs, les pèrdues van ser principalment cols i bròquils ( 5).

Com a fet curiós, i testimoni de l’ofici de pescador de molts habitants del Raval de Mar, Josep Pimàs va perdre 240 sardines salades i Joan Martí mitja bóta de peix per esquer ( 6 i 7).

El testimoni més clarificador el dona Domingo Pi, ferroviari, que relata com va haver de passar pel carrer de Mar, que baixava d’ample a ample i amb l’aigua que li arribava a la cintura, per anar a treballar a l’estació.

La setmana que ve continuarem relatant aquest episodi de la nostra història.