L'eruga del suro va afectar durant l'any 2020, més de 3800 hectàrees al Montnegre
Això és un increment de 2000 hectàrees en relació al 2019. Un total de 3.808 hectàrees d’alzinars i suredes del Montnegre van quedar defoliades en alguna mesura el 2020 per l’acció de l’eruga del suro (Lymantria dispar), segons es desprèn d’un estudi realitzat per segon any consecutiu per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec de la Diputació de Barcelona. El 2019, la superfície afectada va ser de 1.473 hectàrees, per tant, la defoliació ha augmentat en 2.335 hectàrees, un 158,52% més de superfície.
L’Institut ha fet servir 8 imatges preses pel satèl·lit europeu Sentinel 2 la primavera i l’estiu de l’any passat, que després han estat processades espectralment amb tècniques d’observació de la Terra. Les imatges així processades i sobre les quals s’han realitzat millores en les correccions atmosfèriques i topogràfiques, han permès detectar els canvis en la massa forestal durant el període d’afectació de l’eruga peluda, que se situa a la primavera-estiu.
El projecte ha estat encarregat per la Diputació de Barcelona, a través del Programa de Restauració i Millora Forestal de l’Oficina Tècnica de Prevenció d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari, després dels resultats satisfactoris del mapa realitzat el 2019.
Per primer cop, a més, s’han definit els nivells d’afectació de la defoliació provocada per aquest lepidòpter autòcton, que pon els ous especialment a les alzines i alzines sureres, provocant la seva defoliació. Així, la cartografia elaborada per l’ICGC ha permès delimitar l’afectació, determinar que el grau d’afectació va ser igual de sever que el del 2019 i també veure l’evolució de la superfície afectada per l’eruga en dies successius.
Decaïment dels boscos del Montnegre
L’ICGC ja havia realitzat un altre estudi per encàrrec de la Diputació de Barcelona l’any 2017 i 2018, en aquell cas centrat en el decaïment dels boscos del Maresme, també mitjançant la comparació d’imatges procedents del satèl·lit Sentinel-2, preses durant els mesos d’estiu i des del 2015.
Aquell estudi va permetre visualitzar i concloure que la combinació de factors com la sequera, l’afectació d’un insecte perforador (Thomicus spp.) i l’existència de diversos fongs estava provocant una greu pèrdua de vigor de gran part de les pinedes del Maresme.
