L'arqueòleg pinedenc Joan Garriga redescobreix trams de l'aqüeducte romà de Pineda amagats fins ara
Fotos: Ràdio Pineda
Escolta aquí l'entrevista a Joan Garriga
Arran d'uns estudis i treballs i una neteja de l'espai, ha redescobert trams de l'aqüeducte amagats durant més de 80 anys. Es tracta de diversos trams del traçat de l'obra romana importants perquè permet veure clarament la canal per on baixava l'aigua canalitzada i la forma com es va fer l'obra. Els darrers estudis seriosos sobre l'obra són de l'any 1936 de Francesc Prat i Puig que va finançar l'Ajuntament de Pineda en el seu moment. Ara el pinedenc Joan Garriga ha retrobat els trams perduts i a més, ha impulsat una rehabilitació de part de l'estructura que es farà durant les properes setmanes.
Joan Garriga ha explicat que «la troballa ha estat una gran sorpresa i són restes que necessiten una protecció per la importància històrica que té el jaciment».
L'Ajuntament de Pineda s'ha fet càrrec de les feines de desbrossament
Joan Garriga ha explicat que arran de la trobada dels trams fins ara desconeguts per gairebé tothom, va demanar a l'Ajuntament de Pineda que es fes càrrec de la neteja de l'espai, que ja s'ha fet. Això ha permès treure a la llum les restes que presenten trams de gairebé 20 metres d'estructura, on es pot veure clarament la canal per on baixava l'aigua, i la forma de construcció de l'obra. Joan Garriga ha explicat que «encara no s’hi ha pogut destinar les diners necessaris per consolidar tota l’estructura, i s’haurà de treballar per poder aconseguir nous recursos econòmics. El seu 'somni' seria fer un estudi complet de tota l’estructura, d’inici a final, restaurar-la completament i fer-la visitable».
La Generalitat destina diners a fer una primera rehabilitació dels trams de l'aqüeducte trobats
La Generalitat es farà càrrec de rehabilitar part de les troballes que es faran segurament a començaments de gener. Es faran tasques de reforç i rehabilitació de part de l'estructura, que en alguns trams es troba en mal estat i amb despreniment de pedres originals de l'obra. Un equip de restauradors contractats per l'empresa ATICS farà les tasques de rehabilitació amb el diners que ha atorgat la Generalitat. Estudiarà quines són les mesures més urgents per dur-hi a terme unes feines de consolidació de les restes trobades. La mesura s'ha pres perquè s'ha considerat l'obra com a 'urgent' davant la importància que té el jaciment romà de Pineda. La Generalitat hi destina per tant, una petita partida de diners per fer una primera consolidació de l'obra trobada.
L'aqüeducte romà de Pineda
Joan Garriga ha explicat que en origen «segurament era una obra privada i això vol dir que alguna persona poderosa i adinerada va fer una inversió molt elevada i tot plegat encara és desconegut». Ha afegit que «sigui possiblement l'aqüeducte rural més important de tota la Península Ibèrica».
L'obra hidràulica començava a can Bufí, recollia l’aigua a través d’un dipòsit que la canalitzava a la canal de l’aqüeducte) i arribava per la canal de l'aqüeducte fins a Can Roig. En total eren 3,5 km de llargada i un desnivell negatiu de 40 metres.
Actualment es conserven restes a la finca de Can Marquès, al que ara es coneix com a Font del Ferro on s'hi pot veure una arcada que ha estat restaurada. També es poden veure quatre arcades a la finca de Can Cua, el tram més conegut de l'obra. Les noves restes trobades es troben en el tram intermedi. Altres parts de l'aqüeducte probablement han desaparegut del tot, tot i que no s'ha pogut comprovar encara. Prat i Puig, al 1936, va documentar més de 20 trams/fragments de l’aqüeducte, i que avui dia, d’aquests, tant sols n'hi ha sis de documentats 6. Recordem que arribava fins la finca actual de Can Roig, a tocar de la carretera Nacional II.
L'arqueòleg Joan Garriga ha dit que «l'estudi de l'aqüeducte és un primer pas per poder conèixer del tot l’origen de Pineda». Es considera un apassionat de l'arqueologia i molt interessat en treballar en l'estudi de la història de Pineda i de tot l'entorn. Joan Garriga treballa a l'empresa ATICS i ha participat en l'excavació i estudi d'altres jaciments com ara a forn iber trobat a Santa Susanna que estaria dedicat a la producció de peces de ceràmica, entre altres jaciments i estudis arqueològics.
Més informació sobre http://atics.cat/