#RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal t'explica el naixement del Carrer de la Justícia
A l’acta del Ple de 2 de novembre de 1890 s’acordà posar el nom de carrer de la Justícia al tram que s’estava creant ...al construir-se les 3 primeres cases (1), propietat de Melcior Mateu, del citat carrer, que feia cantonada amb el camí de Mar (c. de Mar).
Uns mesos abans, consta que en Melcior Mateu havia comprat quatre peces de terreny per edificar-hi quatre habitatges que tindrien la façana al c. de Mar, però la recent urbanització del terreny que comprenia els actuals carrers de Mar, Biblioteca i J.M. Bertomeu, contemplava obrir un vial nou que comuniqués el c. de Mar amb el nou c. Biblioteca.
Aquest fet va comportar que Melcior Mateu cedís una de les seves quatre parcel·les per deixar pas al carrer i, a partir d’aquell moment, construir els nous habitatges amb façana al sud, és a dir, al nou carrer de la Justícia, els actuals números del 2 al 16 (2).
Les primeres tres cases, els números 2, 4, i 6, es van construir a partir de l’abril de 1890, i les cinc restants, els números del 8 al 16, ho van fer a partir del gener de 1892. Aquests vuits habitatges tenen una estètica i distribució idèntiques, consistent en un portal i finestra a la planta baixa i un balcó i finestra, algunes d’elles cegues, a la primera planta. Són edificis senzills pel que fa a construcció i materials on les parets mitgeres són especialment estretes, obligant en certes ocasions a accedir a través de la casa veïna per poder instal·lar les bigues.
La formació d’aquests habitatges nous va comportar la possibilitat que famílies de la part baixa del c. de Mar, el barri de pescadors, s’hi traslladessin, donat l’increment de població i la proximitat del nou carrer amb el raval de Mar. És per això que des d’un inici i durant dècades, pràcticament les vuit cases van ser ocupades per famílies de pescadors.
Actualment, les façanes d’aquests edificis consten com a protegides i gràcies també a la dedicació dels propietaris podem gaudir de la seva estètica, tot i que senzilla, però pròpia d’una època i necessitats determinades (3).
