#RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal i la relació entre els pescadors de començaments del segle XX i els dofins

Text d'Oleguer Massaguer, Arxiu Municipal de Pineda de Mar

Dilluns 1 de desembre de 1913, la Comissió de Foment de la Diputació de Barcelona va convocar als alcaldes a una reunió p...er tractar la possibilitat d’extingir els dofins, a causa de les destrosses que ocasionaven a les xarxes, i així afavorir la indústria de la pesca, que ja es trobava en una situació molt crítica.

La mateixa comissió de Foment de la província de Barcelona va acordar al 20 de gener de 1914, fer complir les disposicions en relació a l’extermini dels dofins, i recompensar amb 2 pessetes i 50 cèntims els pescadors per cada dofí capturat, dels primers dos-cents que es lliuressin.

Una de les pesqueres a la que es dedicaven els nostres pescadors era la de sardinals. Aquest mètode consistia en col·locar una paret de xarxa al fons dels mar i perpendicular a la costa, esperant que les moles de sardina o seitó hi quedessin atrapades durant la sortida i la posta del sol, conegut com anar a l’alba o de prima respectivament.

En aquells anys les xarxes no eren fetes de niló sinó d’un material més digerible com el fil de cotó. És per aquest fet que un cop les sardines estaven atrapades a la xarxa constituïen un magnífic àpat pels dofins ocasionant grans destrosses a les xarxes dels pescadors.

Segons expliquen els vells pescadors pinedencs, quan esperaven, des de la barca, treure les xarxes del mar i veien un dofí que saltava i feia un crit, era senyal que en poca estona apareixeria la mola de dofins i perdrien les captures i les xarxes.

Aquesta relació entre pescadors i dofins va perdurar molts anys. El canvi del cotó pel niló en l’elaboració de les xarxes va fer que mica en mica s’anés dissipant, tot i que a la memòria popular encara es recorden anècdotes i penúries.