#RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal de Pineda recorda els inicis de l'estiueig
L’arribada del tren a Pineda l’any 1859 va facilitar l’inici del fenomen que es coneix com l’estiueig, i com a conseqüència, la instal·lació a la platja de les típiques casetes de fusta pels banys, utilitzades per canviar-se de roba i guardar les pertinences personals (1).
La primera notícia que tenim a Pineda de l’existència d’aquesta activitat a la platja és l’any 1861 quan el regidor Climent Tauler renuncia al seu càrrec per poder dedicar-se al negoci de banys que regentava.
La colònia d’estiuejants estava formada principalment per famílies benestants de Barcelona que feien llargues estades d’estiu al nostre poble, i així gaudir dels banys de mar (2), conegut com prendre les aigües.
Segons les sol·licituds conservades a l’Arxiu Municipal es poden establir diversos períodes de titularitat de les casetes de bany:
- Evarist Vives Maresma des de 1899 fins a 1914 (3).
- Francisco Pimàs Durlan des del 1915 fins al 1921 (4).
- Joaquim Estol Ragull i família des de 1922 fins el 2010, any del seu tancament definitiu.
A partir de 1961, i amb l’arribada del nou turisme europeu, es van establir uns nous banys, El Burret, regentats per Jordi Horta Noguera (5).
En tots els anys que la família Estol va regentar els Banys van viure diferents canvis i entrebancs, que podem recollir també gràcies a l’aportació d’imatges i informació per part de Joaquim Estol Pérez. Durant la Guerra Civil i els inicis de la postguerra l’activitat s’aturar. Van canviar la localització inicial a la part de Calella de la Confraria, per evitar molèsties als pescadors, al cantó oposat la dècada de 1950. Es va ampliar el negoci amb servei de bar al 1955 (6), i la instal·lació d’una pista de ball l’any 1961. El lloguer de les casetes de fusta va estar vigent fins el 1993, i a partir del següent any fins el 2010 es van dedicar únicament al servei de bar.
