#RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal t'explica la creació del nou cementiri de Pineda
#RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal
El 15 de gener de 1922 es va inaugurar i beneir el nou cementiri de Pineda, l’actual. El mateix dia, i després de l’acte, es va procedir a clausurar oficialment l’antic cementiri ubicat al voltant de l’església parroquial (fotografia 1).
Des de 1873 consten queixes en relació a les males condicions de salubritat del cementiri antic, a causa d’existir poc espai pels nous enterraments i massa acumulació de cossos.
Després d’un primer intent al 1893 per a construir un nou cementiri, no va ser fins el 1917 que finalment es van iniciar les obres del nou cementiri, que fou projectat per l’arquitecte Isidre Puig Boada.
Per a la seva ubicació es va escollir un emplaçament allunyat del nucli urbà del moment i tenint en compte que els vents dominants al municipi eren els de ponent. Aquestes premisses es tenien en compte per assegurar la salubritat del recinte.
El projecte inicial contemplava una part per a cementiri catòlic i una altra per cementiri civil, amb entrades independents. S’hi distribuïen tant tombes, com fosses, nínxols i panteons. Dins del recinte existien també una capella i un dipòsit.
La façana principal tenia com a ornament una gran creu (fotografia 2) amb la inscripció llatina 'Mors ipsa beatior inde est', podent-se traduir com La mateixa mort és la felicitat. Aquests ornaments es van substituir durant la 2a República per l’escut municipal que encara podem contemplar-hi.
Com a fet curiós es pot esmentar que el primer enterrament que s’hi va realitzar fou el d’Elena Aromir de 71 anys, ex-propietària dels terrenys del nou cementiri. A causa de la bona predisposició a l’hora de vendre el terreny i el fet de provenir d’una família humil, l’Ajuntament va acordar cedir gratuïtament el nínxol a la família.
