Les alzines i els suros del Montnegre comencen a brotar després de la desforestació que ha fet l'eruga peluda del suro
Fotos d'Eva Aragonès.
Les alzines i els suros del Montnegre comencen a brotar després de la desforestació que ha fet l'eruga peluda del suro. Aquests darrers dies s'han pogut veure milers de papallones, que són el resultat de la gran explosió demogràfica de la cuca del suro (Lymantria dispar) que enguany s'ha propagat pel Montnegre. Son petites papallones de color marró o blanquinós. Un cop finalitzat l'estadi de larva els arbres i arbustos que estan totalment defoliats ara broten ràpidament, i és que totes les espècies vegetals estan perfectament adaptades a aquest fenomen natural. Segons els biòlegs, aquesta situació d'aquest any permet renovar als arbres completament el fullatge i els fa boscos més madurs. A més, la cadena tròfica millora ja que les cuques i ara les papallones serveixen d'aliment a milers d'animals com ara els insectívors o espècies d'escarbats entre altres. L'augment de depredadors de la cuca peluda també afavoreix el creixement d'altres espècies d'animals i espècies vegetals.
Els biòlegs demanen no crear falses alarmes i assumir que és un procés natural que passa de tant en tant, tot i que ha sorprès per les enormes defoliacions que han fet al Montnegre. La Generalitat fa un seguiment de les zones afectades de cara al possible tractament de les àrees afectades.
Més informació a: http://natura-tordera.blogspot.com/2019/06/sobre-la-cuca-peluda-del-suro-lymantria_29.html
La cuca peluda del suro:
En ser una espècie autòctona, compta amb nombrosos depredadors i paràsits (ocells insectívors, escarabats, vespes i mosques paràsites) que controlen les fluctuacions poblacionals. Tot i això, de manera cíclica la població augmenta enormement i pot produir molèsties i intenses defoliacions durant diversos anys. Aquest any s’ha detectat una important activitat a tota la comarca, sobretot en les zones més forestals. De fet, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va realitzar durant el mes de maig tractaments fitosanitaris extraordinaris en 2.000 hectàrees forestals de La Selva.
El seu cicle biològic és anual. Cap a mitjans de primavera, de les postes de l´any anterior en neixen erugues de forma escalonada, que es pengen de fils sedosos i són desplaçades pel vent fins a grans distàncies. Acabades de néixer són peludes i de color negrós, però canvien d´aspecte i coloració després de cada muda. S´alimenten de fulles de diverses espècies vegetals, però principalment d´alzines i alzines sureres, provocant defoliació. A finals de primavera les erugues crisàlides sobre mateix dels arbres o en llocs pròxims, i a mitjans d´estiu surten les papallones, tot i que aquest any han proliferat abans degut a les condicions meteorològiques. Les femelles, de mida més gran i color blanc, ponen els ous cap a finals d´estiu, que no naixeran fins a la primavera següent.
La proliferació d´aquesta espècie pot provocar danys en la producció de fusta i suro i en parcs i jardins, danys estètics. No s´aconsellen accions de lluita insecticida. Només en casos d´atacs molt greus es poden fer tractaments, sempre sota control professional. A nivell particular hi ha la possibilitat d’adquirir trampes amb feromones per capturar adults i evitar que facin postes.
Tot i ser peluda, es tracta d´una espècie inofensiva pel que fa a la salut de les persones. No s´ha de confondre amb l´eruga de la processionària del pi tant per l´època (la processionària es veu a l´hivern i fins a finals de març) com pel comportament i coloracions.
