L'Arxiu Municipal recorda la Revista Contrapunt, desapareguda fa 30 anys
L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Pineda dedica una exposició a la revista Contrapunt, que es va publicar a Pineda entre els anys 1981 i 1986. L'agost de 2016 es van complir 30 anys de la publicació del darrer número de la revista Contrapunt. Aquest darrer número, el 58, està dedicat a la Guerra Civil (1936-1939) amb testimonis i vivències de pinedencs que l'havien viscuda, i s'afegia a recordar el 50è aniversari de l'inici de la guerra fratricida (juliol 1936).
Durant 5 anys i cada mes, la revista Contrapunt es va publicar tractant temes d'interès com l'Urbanisme, les obres del passeig Marítim, la salinització dels pous d'abastament d'aigua, els pressupostos municipals, informació de l'Ajuntament, i entrevistes amb els polítics locals. També repassant la vida de les entitats esportives i culturals, les efemèrides i els personatges locals. També membres del nucli inicial de la revista van dur a terme la creació de Ràdio Pineda. La primera emissió va ser el diumenge 19 de juliol de 1981.
La revista Contrapunt comptava amb 20 pàgines, després en serien 24, i es venia al públic al preu inicial de 75 pessetes, més tard passaria a costar-ne 90 i finalment 100. La revista es mantenia econòmicament per la publicitat a les seves pàgines, les quotes dels subscriptors i una subvenció de l'Ajuntament, com entitat local que era.
El març de 1981 va aparèixer el número 1 de la revista Contrapunt. Revista d'informació i opinió locals. Més tard, el sots títol seria Butlletí d'informació i opinió de Pineda. La revista sortia al carrer gràcies a l'esforç d'un grup de joves pinedencs: Joan Gómez Segura, feia funcions de director, Pere Oliva, Joaquim Burjons, Anna Villaronga, Carme Rissech, Kim Estefanell, Ricard Tuset, Carme Pla, Raimon Miranda i Francesc Gil formaven el primer consell de redacció. A aquest col·lectiu inicial amb el temps es van anant afegint nous membres com Jordi Burjons, Neus Bartrolí, Dolors Maset, Joan Carrió, Carme Maturana, Carles Grima, Xavier Burjons, Antoni Iscla i d'altres companys i companyes van marxar per raons laborals
La vida de revista no va ser fàcil malgrat la novetat de la seva publicació en plena transició política: primers ajuntaments democràtics (1979), la recuperació de la Generalitat de Catalunya (1977/80), el creixent interès ciutadà pels temes propers que es vivia en aquells moments en tots els àmbits i el fet luctuós de la mort violenta de Joan Gómez, el seu primer director, el 19 de març de 1982 als 26 anys. Cap dels redactors eren periodistes, tots eren voluntaris i amb ganes de participar del moment. Alguns dels seus membres havien tingut l'experiència de participar a la revista Migjorn, publicació de vida efímera (2 números), i que s'edità a instàncies de l'Associació d'exalumnes de l'Escola Sant Jordi.
La revista, des del seu inici, comptà amb un grup de col·laboradors com Mn. Ignasi Forcano, després Mn. Josep Gispert, Jacint Espel, Mateo Torres, Narcís Ramió Diumenge, Rosa Ma. Turné, Manuel Prieto, Josep Estol, Joaquim Estol, Pere Ripoll, Bosco García Florensa, Ricard García Vallès, Manuel Navarro, Xavier Càliz, dibuixant. Alguns dels col·laboradors tenien secció fixa; d'altres participaven amb notícies o articles d'interès. A la secció de Bústia hi trobem les aportacions dels lectors amb notes, denúncies, polèmiques i rèpliques.