El paper de la dona a les entitats culturals i socials
La pinedenca Leire Ortigosa, estudiant de Periodisme a la UAB, ens ha fet arribar aquest interessant reportatge que reflxiona sobre la dona des del punt de vista del seu paper a les entitats. En aquest cas, des de Diabolus Musicae.
Sobre música i prejudicis
“Somos herederos de una tradición sociológica que trata a la mujer como algo irrelevante y sin interés, y que acepta como necesario natural y escasamente problemático el hecho de que en todas las culturas humanas las mujeres estén, de alguna forma, subordinadas a los hombres”: Michelle Zimbalist Rosaldo, antropòloga social, lingüística i psicòloga.
A Pineda de Mar ens trobem amb Diabolus Musicae un grup mixt de percussió composat per 17 membres, dels quals 5 són dones menors de 25 anys i que trenquen amb els esquemes que semblen estar establerts en aquest àmbit.D’entre els membres hi destaca la figura de Paula García: ella té 24 anys i és la cap de percussió des de poc després que es formés aquest grup el 2011. Fa relativament poc s'han començat a delegar, a altres membres, algunes de les tasques de les que ella s’encarregava fins al moment. Tot i així, ella segueix sent qui porta la veu cantant. A més, el 2013 es va crear el grup de percussió infantil de l'entitat, els Petits Musicae, i ella mateixa és qui des d'un bon començament ha adoptat el paper de cap de percussió del grup infantil.
Però com s'ha comentat, Paula García no és l'única dona jove que destaca en aquest grup: els surdos són uns dels instruments que formen la base musical del grup i són també els que més pesen. A Diabolus Musicae, 3 dels 4 surdos que hi ha els porten noies d'uns 20 anys que a més, i com a dada curiosa, són noies baixetes però amb una energia i unes ganes de moure’s increïbles. És interessant la idea que aquestes joves, a diferència de l'únic noi que porta el mateix instrument que elles, es protegeixen les mans amb guants de bici i usen genolleres, per poder-se moure amb l'instrument danyant-se el mínim possible. Quan es parla dels instruments que formen la base de la percussió, també es parla dels tabals, uns instruments lleugerament més petits que els surdos. En aquest grup, totes les dones joves que no porten surdo, porten talladors, exceptuant la cap de percussió, que toca la caixa, però que com ja s'ha esmentat destaca precisament per ser la cap.
Hi ha una tasca més que també la desenvolupen principalment aquestes noies joves de les que s'ha parlat fins al moment. Es tracta del moment de maquillar als membres del grup just abans de de dur a terme l'actuació. Així doncs, són aquestes noies les que s'encarreguen de maquillar als components del grup, i a elles mateixes.
Així doncs, la dona ha aconseguit tenir una millor consideració en pràcticament tots els àmbits, però és cert que en la societat segueixen havent-hi algunes idees preconcebudes. L'àmbit de la percussió no se salva d'aquests prejudicis, però amb grups com els Diabolus Musicae es transmet el missatge de “tant la dona com l'home poden adoptar els diferents rols”. Al cap i a la fi, un grup de percussió, com el seu propi nom indica, es basa el treball en grup, i la varietat és totalment imprescindible per arribar a oferir espectacles com els que ells ofereixen.