El tractament per combatre la cuca peluda del suro no va controlar la seva població al Montnegre
La primavera passada, el Parc del Montnegre i el Corredor va detectar per segon any consecutiu defoliacions als boscos causades per l'eruga peluda del suro (Lymantria dispar), una espècie autòctona de papallona nocturna que viu a les suredes i als alzinars. Es va aplicar un tractament biològic i ara un estudi del Museu de Ciències Naturals de Granollers conclou que el tractament no va controlar la població d'eruges.
S'ha fet el seguiment dins del parc en els termes de Tordera i a Vallgorguina. Recordem que els boscos en sectors de Pineda, Sant Pere de Riu o Hortsavinyà van ser els més afectats per l'eruga.
L’article científic detalla que l'eruga peluda del suro té diversos enemics naturals com ara l'escarabat lluent, ocells insectívors, ratolins i un virus específic, que són capaços de controlar la plaga en un temps relativament curt (entre 1-4 anys).
L'estudi detalla que els tractaments no són eficaços
L'estudi diu que els tractaments és perjudicial per a la comunitat de papallones acompanyant en fase d’eruga en el moment de l’aplicació.
El fenomen de Lymantria dispar és complex i genera un bon nombre de preguntes que, de moment, no tenen resposta i només la recerca específica pot respondre de forma precisa. Per exemple, l’estudi no detecta mortalitat en cap dels arbres estudiats, però segurament els arbres defoliats van patir un desgast fisiològic per aconseguir regenerar la fulla de nou.
Per altra banda, l’article de Constantí Stefanescu apunta que possiblement una disminució dels petits mamífers hagi pogut desencadenar l’increment de la plaga, però no es coneix quin paper té cada enemic natural per regular-la en cadascuna de les seves fases de creixement.