Un estudi confirma que l'aligot vesper combat la vespa asiàtica
Un estudi fet als parcs de la Serralada de Marina, Montnegre i el Corredor, i la Serralada Litoral confirma per primer cop que un depredador és capaç de depredar sobre els vespers actius de la vespa asiàtica. Hi ha d’altres espècies que poden depredar sobre adults, però aquest és el primer depredador confirmat a Europa dels vespers.
Això podria ser un element més en la lluita contra aquest insecte invasor que s'ha estès per tot el país. Segons l'ornitòleg Xesco Macià, s'ha publicat un estudi que demostra que aquesta espècie tant especialitzada en menjar vespes, ha trobat en la vespa asiàtica una font d'aliment. S'han fet observacions i s'ha demostrat a través de les restes dels seus nius, que depreda nius de vespa asiàtica i això pot ajudar al control de l'espècie.
Xesco Macià ha explicat a Ràdio Pineda que l'aligot vesper s'alimenta en un 70% de larves de vespa destruint els seus nius i això pot ser molt eficaç. També ha dit que els nius de les vespes asiàtiques estan al damunt les capçades (capçalera és de riu, no pas d’arbre) dels arbres i, per tant, segurament més fàcils de detectar per l’aligot vesper que els vespers d’olla d’espècies autòctones que estan sota terra. És plausible pensar que manipular els vespers de les capçades suposa una situació menys vulnerable per l’aligot vesper respecte altres depredadors que el puguin atacar (rapinyaires o mamífers) en comparació amb la manipulació de nius situats sota terra. Malgrat tot, tot això s’haurà d’estudiar en profunditat en el futur.
Es tracta d'una espècie depredadora de fins a 130 centímetres d'envergadura i que cada any arriba a la primavera des del sud del Sàhara per passar la primavera i l’estiu a Catalunya i Europa. En l’àrea d’estudi és una espècie molt escassa i l’estima anual màxima de la seva població reproductora al llarg de l’estudi és de 5 parelles, amb un any (2017) en el que no es va detectar cap parella.
Un equip liderat per Roger Vila de l'Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, és qui ha fet el treball genètic amb els fragments de vesper, i han participat en el redactat de l'article.
Fotos: Xesco Macià