El #RecordaPineda de l'Arxiu Municipal rememora la crida a files dels joves pinedencs durant la Guerra Civil

Text i fotografies. Arxiu Municipal de Pineda

A totes les ciutats i pobles espanyols hi van haver joves que es van veure obligats a allistar-se per anar al front durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), i Pineda no en va ser una excepció. Primer foren les lleves del 1932 al 1935, juntament amb les milícies de voluntaris. Avançada la Guerra i veient el govern republicà la necessitat d’incrementar els efectius al camp de batalla, es van cridar a files els més joves, els nascuts l'any 1920, la coneguda com a lleva del biberó, nois de 17 i 18 anys.

Després d’una curta instrucció militar, els soldats novells eren enviats a les trinxeres. La vida en aquells forats era confusa, on es barrejaven moments de combat, caiguda de bombes, trets a l’enemic que ni albiraven i també, moments de calma. En ocasions, aquestes pauses s’aprofitaven, per ambdós bàndols, per retirar els soldats que havien mort al camp de batalla. Així mateix, també intercanviaven tabac, paper de fumar o allò que els mancava.

Un testimoni de la miserable vida a les trinxeres el tenim gràcies a una carta que un grup de soldats pinedencs, que es trobaven destinats a una mateixa brigada, va fer arribar, des de la batalla de l’Ebre, a l’alcalde Josep Maresma al maig de 1938. Per context i gràcies a tenir informació de la resposta que es va emetre, sabem que els soldats agraïen les patates que des de Pineda havien enviat a la seva brigada, però com que la necessitat alimentària era gran i els recursos escassos, demanaven que fessin un segon enviament.

Dels 13 pinedencs destinats a aquella brigada, no tots van sobreviure a la Guerra, i els que es van salvar, només ells sabien quina part d’ells es va perdre al fons d’aquelles trinxeres.