Visitació Comas (Premi Doltra 2024 CCR): "Ha estat tota una vida al Centre Cultural”
Fotos de Joan Caimel
Amb motiu del comiat de Visitació Comas, reproduïm la transcripció de l'entrevista que li va fer Ràdio Pineda arran de rebre el premi Doltra 2024.
Entrevista de Núria Pons.
--
Visitació Comas ha rebut el Premi Doltra 2024 del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar aquest diumenge a l'acte de la Diada del CCR. Ha estat el reconeixement per a tota una vida dedicada a l'entitat, al teatre, a la cultura i a la comunitat que l'envolta.
Fa anys que la Visitació ja no puja a dalt de l'escenari, però, no falla mai en ocupar la seva butaca a cadascuna de les representacions que es fan al teatre del CCR. El Centre és casa seva, és on va descobrir l'amor pel teatre i l'amor de la seva vida, el seu marit, és on va formar una família, és el lloc que l'ha vist créixer. "Tot ha estat al Centre, la meva vida ha estat sempre aquí. Per això me l'estimo tant." Diu que el teatre va ajudar-la a llegir i a escriure en català en una època en què estava prohibit. Els assajos també eren l'única forma que tenia ella, com la majoria de les noies, per poder sortir els vespres. En definitiva, el Centre i tot el que ha comportat, ha traçat el camí de la vida de Visitació Comas.
Ara asseguda a la taula de casa seva, obra una llibreta on té escrites algunes de les obres que ha representat. Les va enumerant amb un somriure nostàlgic que rememora tot allò que ha viscut entre bambalines.
Com va començar a formar part de l'entitat?
La meva tia, la germana del meu pare, és qui em va portar al Centre quan era molt petita. A més, el meu avi va ajudar el mossèn Antoni Doltra a tirar endavant el Centre. Vaig començar fent d'angelet petit als pastorets i des d'aleshores no m'he mogut d'aquí. Ha estat tot una vida sencera al Centre.
Quines van ser les seves primeres representacions al teatre?
Recordo començar fent de gent de poble als Pastorets, el primer paper amb text que em van donar va ser de Verge quan fèiem "L'Estel de Natzaret". Més tard, quan vam fer els de Folch i Torres vaig fer d'Isabeló. Recordo també que quan es va fer "La Passió" feia d'angelet petit, un dels que aixecava la pedra de la tomba perquè Jesús ressuscités.
Quines han estat les seves obres preferides?
Vaig fer moltíssimes obres, unes amb català, les altres amb castellà. Va haver-hi una època que cada setmana en fèiem una de diferent. Quan acabàvem la funció, el diumenge, ja ens donaven el paper per a la setmana següent. Vaig fer "La Muralla", "El Gran Cardenal", "El Baile", "Murió hace 15 años", "La Santa Hermandad", "Suspenso en amor", "La Santa Alegría". De les primeres que vaig fer amb un personatge important va ser "Nosotros, Ellas y el Duende". També "La neta de París", "Julieta, filla única", "La marqueseta que no sap que té", "Els sargents francesos", "Un mort sobre l'asfalt", "Hem de casar la nena" o "Jo seré el seu gendre". L'última, va ser el "Pobre Víudo". No sabria quina escollir, en aquell moment simplement gaudies fent-la.
Tot i ja no actuar, sempre se la veu pel teatre, com ha anat canviant el seu rol dins l'entitat?
Sempre hi soc. Quan vaig deixar el teatre vaig ajudar amb el vestuari i més endavant vaig passar a vendre les entrades a la taquilla amb en Josep. Ara, quan surto de casa, vaig al Centre.
Com li agradaria que fos el Centre d'aquí a cent anys?
M'agradaria que fos un punt de trobada obert a tothom. Un lloc on els joves se sentissin bé, que se'l sentissin seu tal com nosaltres ens el vam sentir nostre. M'agradaria que fos un punt d'unió i germanor per tot el jovent i per tota la gent de Pineda. A la meva època, no hi havia gaires coses, no hi havia ni gaires pistes de ball ni gaires locals, però al Centre vam gaudir molt. Tampoc disposàvem de tants elements tècnics, ens ho fèiem tot nosaltres, els dissabtes, per exemple, tocava escombrar i netejar, però ens ho passàvem molt bé. Hi vaig fer les amistats de tota la vida. Espero que les futures generacions l'aguantin, que siguin uns pals forts perquè pugui durar.
Quin és el seu millor record al Centre?
Amb en Josep, el meu marit, vam començar a festejar al Centre. Ens coneixíem de tota la vida, vivíem al mateix carrer. Ens portàvem quasi nou anys i jo el veia com un dels nois grans del teatre, però, al final, vam acabar sortint i casant-nos. Els nostres fills, nets i besnets també han format i formen part del teatre. Jo he tingut una vida com tothom, amb alts i baixos, però no la canviaria per res del món. Estic molt contenta de la vida que he tingut i la meva vida va començar amb una família que m'he estimat molt, però la família que he format jo va néixer aquí, al Centre. Tot ha estat al Centre, la meva vida ha estat sempre aquí. Per això me l'estimo tant. El premi al reconeixement no l'accepto, per tant, com a Visitació, sinó com a membre de la família Comas i de la família Morell que hem crescut i hem estat feliços aquí.
Entrevista feta per Núria Pons.
(Notícia del 7 de gener de 2024)
Mor Visitacio Comas i Basart: tota una vida emmarcada al Centre Cultural i Recreatiu. Ha mort sobtadament i poc després d'haver rebut el Premi Antoni Doltra del Centre Cultural 2024 «per la seva vida dedicada al teatre i al CCR».
La vetlla en el Tanatori de Pineda, es fa avui dimarts de 6 a 9 del vespre i demà dimecres de 9 a 1 del migdia. El funeral serà demà dimecres, a les 4 de la tarda a l'Església de Santa Maria de Pineda.
"Tot ha estat al Centre, la meva vida ha estat sempre aquí. Per això me l'estimo tant" va dir la Visitació damunt de l’escenari el passat 6 d'octubre. Va ser el seu darrer acte públic, però ha estat present a la sala del Centre fins els Pastorets; una obra que tantes vegades va representar.
Durant el seu homenatge tot el públic es va aixecar dempeus i es va omplir la sala d’aplaudiments i emocions. En el seu discurs, la Visitació va recordar moments viscuts al Centre com la seva joventut i les amistats fetes, però sobretot, la família que va formar i que ha estat sempre tan arrelada a aquesta sala: «Si soc reconeixedora d’aquest guardó, és perquè em sento molt orgullosa de formar part del centre i d’aquestes dues famílies, Comas i Morell”.
La gran festa del teatre pinedenc va continuat amb un dinar de germanor, la darrera funció de ‘La Botiga dels Horrors’ i la presentació de la temporada de teatre.
Sempre va ser una persona lligada a la seva entitat i molta gent la recorda venent les entrades a la porta del Centre, junt al seu marit, Josep Morell, que eren inseparables i sempre van viure amb molta intensitat la vida teatral del poble.
Visitació Comas era la mare de Joan Morell i Comas, alcalde de Pineda entre el 1999 i el 2007, que també va ser diputat al Parlament de Catalunya entre altres càrrecs del Parlament i del seu partit (la desapareguda CDC).
Del llibre 'Records del Centre'
JOSEP MORELL I NOGUERAS i VISITACIÓ COMAS I BASART
Josep Morell i Visitació Comas han estat un dels matrimonis sortits del Centre que ha col-laborat més amb l'entitat. Per Josep Morell, «el Centre ho ha estat tot per mi. Mn. Benet va agafar uns quants nois l'any 1940 per fer un sainet -jo n'era un- i des d'aleshores, he estat sempre treballant i col-laborant en tot el que porta el nom del Casal. He passat per totes les èpoques, ja que el meu primer director fou Mn. Benet. Després vingueren en Fabré, l'Artur...»
Ha sortit en infinitat d'obres: «La Passió», «Les figuretes del pessebre», «La santa hermandad», «Els Pastorets», La desgràcia de la sort»...
«El Centre», ens diu, ha donat sempre un to de seriositat i respecte definitiu i de cap manera pot ser que aquesta obra perdi vitalitat per manca d'interès dels pinedencs. Ha estat un exemple magnífic pels meus, ja que, per «Els Pastorets», alguna vegada han sortit tots cinc de casa meva».
De Visitació Comas també es pot dir que ha passat mitja vida en el Centre. Va començar amb en Pepito Fabré i, tot i que des que és àvia ja no pot sortir tant, ha actuat en moltes obres: «La visita que no tocó el timbre», El baile», «El gran cardenal», «Murió hace quince años», La muralla, El ferrer de tall, La santa virreina», <Julieta, filla única», «La santa hermandad», «Jo seré el seu gendre», «La Passió», «Els Pastorets», «Un mort sobre l'asfalt...
Des de fa molts anys, ha cosit els vestits i peces de roba del teatre, ha actuat, ha fet d'apuntadora....A casa s'ha viscut molt el Centre. N'he parlat molt amb els fills, procurant que ells agafessin el mateix camis.
Visitació Comas creu que si el jovent s'aguanta ferm, en bona part és degut a l'ambient del Centre, que influeix força en ells. La idea inicial de Mn. Doltra continua essent valida».
