Gairebé totes les fonts del Montnegre s'han assecat
Foto. Font de la Bufina, a la Riera de Pineda. Quim Burjons.
Un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) alerta que les fonts de la regió mediterrània s'assequen. Segons els resultats de la recerca, la pèrdua d'aquestes infraestructures és una dada preocupant atès que "són punts calents de biodiversitat que acullen multitud d'espècies", com són algunes molses, amfibis i crustacis. Entre les causes, els autors assenyalen les onades de calor continuades i els episodis de sequera, afegit a la contaminació de l'aigua que provoquen l'agricultura i ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs.
En el cas de Pineda, espais com el curs alt i afluents de la Riera de Pineda, El Salt o bé el Sot de l'Aram, són punts que s'han assecat completament. Les fonts de cotes altes, com ara la Brinxa s'han assecat completament i fins i tot la de Santa Maria, raja un fil d'aigua i ´s a punt d'assecar-se completament.
La meitat de fonts catalanes s'han assecat
L'autor de l'estudi assegura que a Catalunya ja s'ha observat que han desaparegut alguns ecosistemes al Montseny o al Montnegre. Les fonts són refugis climàtics on els animals acudeixen per protegir-se de la calor, beure aigua o reproduir-se. "S'observen des de cérvols o ocells que s'hidraten, a salamandres, que cerquen un ambient fresc, o larves de gripaus que necessiten l'aigua per créixer i, amb el canvi climàtic, aquesta funció és cada vegada més necessària", comenta Fernández-Martínez.
Situació crítica a Catalunya
Les dades del cas d'estudi pertanyen al projecte Fonts que coordina l'ICHN en col·laboració amb el CREAF. Des de 2013 totes dues entitats van començar a analitzar l'estat de les fonts localitzades a la Serralada Litoral Catalana. En 2023, van constatar que, comptant totes les 31 fonts que havien començat a estudiar l'any 2013, s'havia experimentat una reducció del 92% en el cabal d'aigua i pràcticament la meitat ja n'estaven seques.
Mesures per conservar i restaurar
Per a recuperar les fonts i la vida que acullen, la recerca inclou diverses propostes. Una de les solucions implica restaurar i mantenir el cabal d'aigua de les que encara funcionen; per exemple, retirant les cues de guilla que colonitzen els conductes per facilitar que l'aigua mani de nou. Una altra de les mesures és retornar a la font al seu estat natural, particularment en aquelles que ja no s'utilitzen; això implica potenciar la vegetació als voltants, permetre que l'aigua es filtri per les canonades per a crear petits tolls o crear murs de pedra perquè els amfibis puguin protegir-se de la calor.