Els Gegants de Pineda visiten en Peret i la Marieta de l'Ull Viu, els gegants del Casc Antic de Barcelona
Aquest dissabte a la tarda la colla pinedenca actuaran al Casc Antic de Barcelona. Faran cercavila Born i l'entorn de la Plaça de Sant Pere i la Catedral del Mar i el passeig de Sant Joan. És el primer cop que participaran en aquesta trobada tot i que han participat en altres trobades a Barcelona. De fet, també tenen previst visitar Sarrià a la tardor.
Al voltant de la festivitat de Sant Pere, el 29 de juny, el Casc Antic de Barcelona s'engalana amb motiu de la Festa Major dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. La Coordinadora Festa Major del Casc Antic és l'organització que aplega entitats i associacions del barri que s'encarreguen cada any de les festes. Això fa que hi hagi activitats molt diverses i aptes per a totes les edats, com ara grans àpats populars –sopars, botifarrades, vermuts–, balls de festa major, espectacles de teatre al carrer, tallers... En aquests barris, també hi és molt viva la cultura popular; per això, en el programa festiu, hi són ben presents les activitats de caràcter més folklòric i tradicional, com ara castellers, correfocs, trobades, cercaviles i balls de gegants.
Els gegants del Casc Antic de Barcelona
El gegant, en Peret, vol representar un fanaler de finals del segle XIX, ofici típic de l'època, ja que els barris del Casc Antic, també conegut com el barri dels fanals, va ser el primer lloc de Barcelona on s'instal·laren els fanals de gas. Al gegant se l'anomenà Peret, com el patró del barri, Sant Pere.
La Marieta de l'Ull Viu, geganta del Casc Antic de Barcelona, representa una figura real i alhora llegendària, la Marieta de la cançó, la que anava a la font del Gat i sempre ben acompanyada. Es diu que aquest personatge vivia al barri de la Ribera, que tenia l'ofici de planxadora i sempre duia un cistell de roba. Després de que un soldat la deixés prenyada marxà avergonyida del barri. Anys més tard tornà, i l'ajuntament li va concedir una paradeta d'anissos i llaminadures a la plaça de Sant Agustí Vell, que la va fer popular.
