Es compleixen 50 anys de l'ascens de la UER Pineda a Primera Divisió de Bàsquet
Fotos: UER Pineda, Arxiu Municipal de Pineda, Col.lecció privada de Joaquim Isarn
Escolta aquí l'entrevista a Jordi Parra, Josep Maria Barceló i a Joan Caimel.
Aquest divendres Ràdio Pineda recorda els 50 anys de l'ascens a primera divisió de la UER Pineda. Una efemèride que va canviar la història de l'esport a Pineda, i que va convertir la UER Pineda en tot un fenomen esportiu. El 21 de març es compleix l'efemèride i la UER Pineda va jugar a la Primera Divisió durant diverses 8 temporades, de la 71-72 a la temporada 78-79. Va aconseguir l'ascens directe en quedar campió del grup B del trofeu Gonzalo Aguirre de la Segona Divisió.
Durant 8 temporades seguides (des de la 1971-72 fins la 1978-79) el club es va mantenir en la 1ª divisió de la lliga estatal, amb un 4art lloc molt meritori i espectacular la temporada 1976-77, darrera els 3 grans del bàsquet: Real Madrid, Barça i Joventut.
Mentre va ser a primera divisió va jugar els primers partits en una nau industrial, als Tallers Comas, del Carrer Joan Maragall, al centre de Pineda. El 1971 però ja es va inaugurar el nou pavelló, que més tard passaria a ser batejat amb el nom de Nino Buscató.
Els tres primers partits de la Primera Divisió es van jugar fora i el primer partit a casa va ser el 24 d'octubre davant del KAS de Bilbao que es va emportar els punts (54-61). La primera victòria del Pineda va ser contra el Breogan de Lugo per 76-48.
Ràdio Pineda ha fet una entrevista per recordar l'efemèride al que era el seu entrenador, Jordi Parra, i també a Josep Maria Barceló, jugador durant aquella època. També hem parlat amb Joan Caimel, que era un dels encarregats de fer les cròniques pels mitjans de comunicació.
Jordi Parra ha explicat que els inicis van estar plens d'anècdotes i moments molt vitals. Ha dit que «per jugar a primera divisió necessitaven un pavelló cobert i en no tenir-lo, entrenaven i jugaven dins la nau de Tallers Comas, dedicat a la metal.lúgia, al centre de Pineda, al Carrer Joan Maragall». Jordi Parra ha dit que «el públic de Pineda era espectacular, tant dins la nau de Tallers Comas, amb el públic a tocar dels jugadors, i posteriorment també al nou pavelló del Carrer Barcelona, que ara es diu Nino Buscató».
Tallers Comas desmuntaven tot el material que hi havia al taller per deixar espai per fer entrenaments i els partits.
Josep Maria Barceló ha recordat que «quan els equips contraris jugaven a Pineda, perdien per la pressió que notaven a la pista pinedenca». Han afegit que «perdien contra alguns equips a les seves pistes, però a Pineda sempre feien bon paper». També han dit que «el Pineda tenia un joc modern, i alguns equips respectaven l'equip, tot i ser modest a la primera categoria». Ha recordat que «quan hi havia partit, semblava Festa Major».
Joan Caimel ha explicat que «feien les cròniques per tots els mitjans de comunicació i tenia molta repercussió». Ha recordat sobretot la crònica d'un partit que va guanyar el Pineda contra el Joventut, i el Joventut va estar a un pas de perdre el campionat».
La UER Pineda, una història molt llarga
La UER Pineda (abans Unió Deportiva Pineda) va sorgir de la fusió de 3 entitats de la vila: Club Ciclista, Club de Bàsquet i Club d'Escacs l'any 1952. S'hi va afegir la secció recreativa, fet que va donar el nom definitiu a l'entitat UER Pineda. El 1954 es van aprovar els estatuts, que la UDR va començar la seva tasca en els diferents camps: activitats esportives, recreatives i lúdiques. La festa de Sant Joan de l'any 1954 fou la primera manifestació oficial de l'entitat.
Durant la seva història l'entitat ha passat per moments difícils (econòmicament i esportivament parlant), però també per etapes de glòria que han mantingut el bon nom de Pineda dins del bàsquet estatal.
Va jugar la Copa Korac en dues ocasions i el 1995 el club va pujar a la lliga EBA i també a la lliga LEB on hi va jugar dues temporades abans de renunciar a la seva plaça. Actualment juga en diverses categories de basquet català. El seu president és Joaquim Puig i Comas.
Al llarg de tots aquests anys el club ha jugat en 4 pistes diferents
-
Fins la temporada 1959-60 a la pista de Can Ribera (actualment C/ Bertomeu 70)
-
Després i fins l’any 1969 a la plaça del Mercat (actualment la plaça Espanya, on encara és el punt de trobada del jovent que hi va a diari a jugar a bàsquet).
-
Posteriorment i durant 2 temporades es va jugar en una nau industrial, cedida per Tallers Comas, mentre es construïa l’actual pavelló.
-
Finalment, en l'actual pavelló del C/ Barcelona que es va estrenar el 24 d’octubre de 1971 i que porta el nom d'una de les grans figures del bàsquet, en "Nino" Buscató.
Pineda és un poble de bàsquet
Pineda és un poble de bàsquet i hi han nascut grans jugadors d'entre els quals “Nino” Buscató, que va jugar amb la UDR les temporades 1955-56 i 1956-57, abans que el fitxés el Barça. Està considerat com un dels grans jugadors de bàsquet català i va jugar amb el Pineda, el Barça, i el Joventut de Badalona entre altres. Va ser 222 vegades internacional amb Espanya i va participar en tres Jocs Olímpics i vuit edicions de l'Eurobasket. Quan va deixar el bàsquet professional va ser entrenador del Barça Júnior, el Badalona o l'Hospitalet, i també seleccionador nacional de Catalunya.
Té molts guardons i mèrits esportius.
Més informació a https://www.uerpineda.com/historia/