La biòloga Carme Buxalleu explica a Ràdio Pineda que «la platja de Santa Susanna podria tenir la població de Capironat Marí més gran del món»
Fotos de Natura-Tordera i Ràdio Pineda
L’Ajuntament de Santa Susanna ha encarregat l’estudi del Capironat Marí (Reseda hookeri) a la plajta de Santa Susanna, a la biòloga Carme Buxalleu, que ha estudiat les seves poblacions i ha arribat a la conclusió que podria ser la colònia d'aquesta espècie vegetal més nombrosa del món. L'estudi arriba després que l’any 2015 el naturalista Xavier Romera fes la troballa, i fes la publicació juntament amb el botànic Moisès Guardiola.
L'ecòleg i biòleg mataroní, Pere Montserrat, ja va descobrir el 1956 que existien poblacions d’aquesta planta a la platja de les Dunes de Santa Susanna i també en petits sectors a la platja de Malgrat de Mar. D'aleshores ençà, però, l'espècie es donava per extingida a tot Catalunya i també a tota la Península Ibèrica. Ho ha explicat la biòloga Carme Buxalleu, que ha fet un estudi sobre la publicació de la planta a Santa Susanna, per encàrrec de l'Ajuntament.
La biòloga arenyenca Carme Buxalleu ha fet l'estudi de les poblacions a Santa Susanna i ha dit que a la platja de les Dunes hi ha la població més gran de Capironat Marí (Reseda hookeri) de la península i segurament, del món. Actualment, a l'Estat Espanyol només hi ha una màxim de 70 exemplars d’aquesta planta a les illes Columbretes, al País Valencià i més de 5000 exemplars d'aquesta espècie a la platja de Santa Susanna. Aquesta xifra ha crescut molt en dos anys: el 2018 tan sols hi havia uns 200 exemplars segons ha dit Carme Buxalleu.
L'Ajuntament de Santa Susanna ha protegit el perímetre on hi ha les plantes amb tanques de fusta i cordes. L'objectiu és protegir l'espècie i fer la divulgació necessària per donar-li el valor que té. Carme Buxalleu ha dit que «les mesures que s'han pres inicialment són correctes, però calen més accions com ara ampliar l'espai on pugui sobreviure aquesta i la resta d'espècies per fer que l'ecosistema sigui funcional».
També ha explicat que «les dades diuen que la salut de la planta és bona en primer terme, però cal fer-ne una protecció més integral de tot l'ecosistema». Ha dit que «altres enemics són el canvi climàtic amb temporals cada cop més forts, i l'ocupació del rere-platja per part dels humans i tot un seguit d'activitats humanes a peu de platja».
Carme Buxalleu també ha dit que aquesta planta viu en sorrals marins que tenen aportació orgànica, i sobretot en sorra gruixuda. Ha explicat que l'aportació de sorra i nutrients de La Tordera és la que afavoreix l'existència de la planta a l'Alt Maresme, amb una única població coneguda a la platja de Santa Susanna, a tocar del terme de Pineda. Ara caldrà veure si la planta pot expandir-se per més territoris, que s'haurien de protegir dels pas dels humans i els gossos.
La biòloga arenyenca també ha dit que «cal prendre consciència de la importància de tenir aquesta espècie única i cal la seva protecció integral». Ha afegit que «defensant la biodiversitat i defensar espècies animals o vegetals, millorem la biodiversitat i això també dóna garanties de sobreviure a la resta d'espècies, inclosa l'espècie humana».
Segons també ha publicat el professor universitari Moisès Guardiola al butlletí de l'ICHN, la reaparició a la platja de Les Dunes del capironat marí és important. És una espècie endèmica de la Mediterrània occidental i en perill crític d'extinció descrita pel Dr. Pere Montserrat a mitjans del segle passat. Considerada com a extingida a Catalunya en temps recents i amb una única petita població a Les Columbretes per a tota la Península, i ara redescoberta com la població més important però greument amenaçada per diversos impactes.
Carme Buxalleu i Serras és biòloga i màster en biodiversitat i treballa com a educadora ambiental. Ha fet molts treballs i estudis i xerrades per donar a conèixer la flora i la fauna del Maresme, entre altres. El 2006 també va publicar el seu llibre “L’Alt Maresme, itineraris de natura” que mostra la gran varietat natural de l'Alt Maresme amb itineraris que permeten descobrir diversos espais ambientals amb mapes i dibuixos de plantes i animals així com el reconeixement de rastres i patrimoni arqueològic, entre altres.
